Sánchez descol·loca amb un sisme de ministres

Si no fos perquè a la llista de polítics caiguts dissabte destaca Iván Redondo, el poderós director de Gabinet de la Presidència, s’hauria atribuït a ell la perfecta maniobra per despistar els mitjans perquè esmorzessin dissabte amb la remodelació de gairebé mig Govern. Més encara: s’hauria especulat que era “un nou Consell de Ministres a la seua mesura”. Res d’això: l’autoria del sisme és de la factoria Sánchez: sigil, contundència, oportunitat i el PSOE al seu cap. Hi ha congrés ordinari després de l’estiu i tot seguit congressos regionals en els quals brillaran els ministres, a dos anys vista de les eleccions autonòmiques. Alguna nova ministra pot acabar de candidata a la seua comunitat. Apostin.

En la maniobra per despitar els mitjans, fins i tot els russos van col·laborar. Un caça de Putin va entrar a l’espai aeri lituà dijous mentre el seu President, Gitanes Nauseda, i Pedro Sánchez feien en un hangar una roda de premsa interrompuda per deixar sortir els avions de combat espanyols destacats en la defensa OTAN del territori europeu. Tota la premsa mirant cap a Lituània perquè es va donar l’alarma d’Alfa Scramble, o sigui alarma real, no de simulacre, mentre el “xafarranxo de combat” estava en set ministeris i a la Moncloa. Ni en un guió cinematogràfic.

A mitja legislatura, Sánchez marca un punt i a part. Rotund. “Calvo, Ábalos i Redondo, els seus tres pilars, fora. Tela, la remodelació. Sánchez no es casa amb ningú”, diu un socialista andalús impactat. “Tela”, sens dubte. Dona per acabada la pandèmia –atenció amb precipitar-se perquè repunta a tot arreu i de forma explosiva entre el jovent– i enfoca el seu nou Gabinet a la recuperació.

Que ascendeixi Nadia Calviño a la vicepresidència primera és bona notícia: Espanya es juga en els dos propers anys l’estabilitat econòmica per a unes dècades. I als ministres de l’àrea Podem ni els toca, perquè no vol –ni podria, encara que volgués– recompondre una altra majoria parlamentària. “Tant és perquè estan cremats”, opina un socialista català. Excepte l’ara vicepresidenta segona Yolanda Díaz, en ascens, que si sobreviu a Irene Montero i a Ione Belarra, serà cap de cartell, segons testament de Pablo Iglesias..

Aquestes són les raons de fons del sisme. Poderoses, sens dubte, i interessants; per a ell, sobretot. Tanmateix, el President continua explotant la seua habilitat innegable per despistar. Va començar justificant públicament la virtut dels relleus al·ludint que així baixava la mitjana d’edat dels ministres de 54 a 50 anys i que incrementava el nombre de dones, que passa del 56 per cent al 63. Molt bé; però això és secundari, encara que útil per entretenir periodistes despistats i l’oposició. Abascal, de Vox, va emetre un esclat analític de profunditat explícita: “Només hi ha un canvi de sequaços.” Nivell.

Als nacionalistes catalans els va agafar nouvinguts de la romeria a l’ermita de Waterloo, on es venera l’expresident fugit Carles Puigdemont. Al Partit Popular el va sorprendre després d’haver-se posicionat al Parlament Europeu donant cobertura al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, promotor de lleis homòfobes i racistes. Només el portaveu popular, el valencià Esteban González Pons, va tenir la valentia de votar-hi en contra, juntament amb la majoria democràtica de la Cambra, en comptes d’abstenir-se. Amb un circ així, no ha d’estranyar que Sánchez sigui l’acròbata estrella.