Treva política a Espanya i tensió a Europa

La crispació es va agafar un breu descans a Espanya, però la tensió creix a Europa. L’acord –per fi– entre PP i PSOE per renovar el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble, malgrat que no el Consell del Poder Judicial, va permetre que Pedro Sánchez i Pablo Casado se saludessin! Així de malament estava la cosa. Sembla que visquem en vigílies d’una campanya per a unes eleccions en les quals totes les enquestes, menys la del CIS oficial, anuncien que el Partit Popular superarà el PSOE.

L’any 2023 serà clau: eleccions municipals i autonòmiques al maig i les generals sis mesos després, o gener del 24.

Queda temps, però l’efervescència és molt alta. Per la fragmentació del mapa polític, la dreta del PP aconseguirà el poder amb els ultradretans de Vox, que ja avisen que només donaran suport a aquells gabinets en els quals participin.

I el Partit Socialista perdrà el govern, tret que repeteixi una aliança amb Unides Podem –o les noves sigles que encapçalarà la vicepresidenta Yolanda Díaz– més la resta del Congrés, inclosos nacionalistes i independentistes.

Espanya està partida en dos meitats gairebé iguals, la qual cosa garanteix una polarització permanent i un clima habitualment crispat.El Congrés del Partit Socialista també ha reflectit una treva entre les seues famílies. La presència de Felipe González, que va encapçalar des dels anys 80 els governs de la modernització del país, es presenta com un tancament de files per no perdre el poder ara, en temps d’una nova transformació econòmica.A Europa la setmana ens ha portat un nou desafiament del britànic Boris Johnson, que vol renegociar el Tractat en relació amb la frontera d’Irlanda del Nord, la part de l’illa que no es va independitzar de Londres el 1922.

Brussel·les ja ha respost amb fermesa que, si unilateralment trenca el que es va acordar al Brexit, la resta de països de la Unió prendran represàlies econòmiques.

La presidenta Ursula von der Leyen surt a desafiament per setmana: primer Polònia, per l’Est, al no acatar la màxima autoritat del Tribunal Europeu; i ara el Regne Unit, que ja se’n va anar, però tensa per l’Oest.Al Sud, a Itàlia, es va acabar la primavera Draghi. L’home que va salvar l’euro des del Banc Central Europeu va ser acollit com a primer ministre amb enorme esperança.

Acaba de guanyar la seua primera batalla al carrer, Tot i que amb costos d’imatge.

Divendres passat va mantenir el decret mitjançant el qual no es pot entrar als centres de treball, oficials o privats, sense un certificat de vacunació. Una manifestació de l’extrema dreta juntament amb els “antivacunes” va cremar la seu del poderós sindicat CGIL i va fer una crida a boicotejar la “targeta verda”, el passaport sanitari exigit.

Mario Draghi va mantenir ferma la seua posició i ha guanyat el primer pols.

Veurem.D’altra banda, la Unió Europea continua avançant en la seua idea de comptar amb una força militar pròpia que no la faci dependent de l’OTAN. El vicepresident Josep Borrell, responsable d’Afers Exteriors i Política de Seguretat, acaba d’acordar a Washington la coordinació d’aquesta força militar europea amb l’OTAN.

“Per primera vegada –va dir Borrell– Els Estats Units reconeixen una capacitat de defensa europea que pugui complementar la de l’OTAN.” Actualment, Europa té cinc mil efectius desplegats arreu del món en 18 missions de pau.

Però es pensa en unitats per a la guerra, si calgués.