Espanya, amb bitllet VIP però sense pujar al tren

És una sort, per potència, història i pertinença a Europa, tenir bitllet VIP per al viatge cap a la quarta revolució industrial. Espanya, la cinquena economia europea, té plaça reservada, però no puja encara al tren. A l’andana, els diferents grups parlamentaris continuen discutint per maletes, colors i decoració dels vagons amb el risc que el comboi arranqui i el país el perdi.

“Tenim una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar”, predica amb passió tecnològica i econòmica Carme Artigas, secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Per a aquesta emprenedora vocacional, entossudida ara en la transformació digital del país des del ministeri d’Afers Econòmics, la qüestió plantejada és clara: o ara o mai. La greu crisi de la Covid ens ha deixat una Espanya més digitalitzada perquè el confinament i el teletreball van obligar a fer un salt endavant de quatre o cinc anys en aquest procés.

Però no n’hi ha prou. El problema, a més, és que es va desajustar encara més la demanda d’ocupació especialitzada davant l’oferta clàssica. “O resolem això decididament amb formació i amb tecnologia o podem trobar-nos amb un atur estructural del 14 per cent i milers de llocs de treball sense cobrir per no tenir els perfils adequats”, va advertir en una conversa pública que vam mantenir divendres a Sòria, en el marc de Presura, la fira del món rural que organitza El Hueco.

Recomanem escoltar-la amb atenció perquè les seues idees innovadores, el seu coneixement i la seua fermesa contrasten amb la imatge de polítics que aterren en un càrrec amb l’objectiu principal de sobreviure-hi.Al plantejar-li en el diàleg que “el món rural espanyol ja va perdre en el seu dia la industrialització, especialment a l’interior, i que ara no vol perdre la digitalització”, va advocar per fer un esforç de país que respongui a aquest repte i que aprofiti bé els fons europeus, que en un 36 per cent es destinaran a la modernització tecnològica de pimes, de l’Administració i de la indústria, l’agricultura i els serveis. Artigas creu fermament que “la digitalització és una gran oportunitat per cohesionar territorialment i socialment Espanya. Ha de ser un dic de contenció contra la desigualtat i l’exclusió social”.

Va anunciar la creació de cinquanta-dos oficines per dinamitzar la transformació de les pimes –una per província– i va anunciar una llei urgent sobre les empreses emergents per resoldre el greu problema de “l’exportació constant de talent”.Els emprenedors, coincidim, són vitals, perquè si es disposa de banda ampla al món rural, bé sigui per fibra o per satèl·lit, però al final no existeix el factor humà capaç de generar riquesa, les inversions hauran estat debades.Mentrestant, a Glasgow, es desenvolupava la Cimera del Clima, la COP26, amb sabor agredolç: resultats lleument esperançadors, però inevitablement també insatisfactoris, perquè els països que més contaminen –la Xina, els Estats Units, l’Índia i el Japó– són els que menys compromisos adquireixen per avançar en la solució del problema. El vicepresident europeu Josep Borrell, al Fòrum Next Education, ja havia descrit amb claredat el fons de l’assumpte: “El problema és que continuem anant més de pressa del que es pensava en les capacitats de producció de petroli i gas i molt més a poc a poc en la producció d’energia procedent de les renovables. La inversió en renovables hauria de ser quatre vegades més gran del que és per poder compensar aquest desequilibri.” Claríssim.