Temps cada vegada més difícils per a tothom

Si Charles Dickens revisqués, de segur que escriuria una versió actualitzada de la seua magistral obra Temps difícils. Si el 1854 va narrar les vicissituds de la primera revolució industrial, li tocaria ara disseccionar el complex món que vivim en plena quarta revolució industrial. Són ara també temps difícils; potser més, al veure’s agreujats per la complexitat i la incertesa.

En un món tan globalitzat, un incident en un punt del planeta trasllada la tensió a milers de quilòmetres. Vegeu el setge a la presidenta europea Ursula von der Leyen desafiada a l’Oest per l’incansable agitador britànic Boris Johnson, que exigeix revisió dels acords del Brexit, i a l’Est per la insubmissió polonesa als principis fundacionals del Dret a la Unió.Per si fos poc, a la mateixa frontera de l’Est rugeix l’autoritari bielorús Lukaixenko, més de 25 anys en el poder, portant emigrants de l’Iraq, Síria i el Iemen per conduir-los a terra de ningú on la seua única destinació és morir de fred, llevat que la Unió obri les fronteres. Aquest flux d’emigrants enganyats per “dos mil euros, passaport i foto” per arribar a Minsk, la capital bielorussa, i després conduïts a l’infern de les fronteres tancades de Polònia i Lituània, disminueix en origen per les gestions del vicepresident Josep Borrell.

Alguns països ja no embarcaran immigrants cap a Minsk. Com que es debilita la seua “arma humana” de pressió, Lukaixenko ha amenaçat de tallar el subministrament al gasoducte que va de Rússia Polònia, la qual cosa deixaria mig Europa gelada. Fins i tot el mateix Putin ha hagut de rebaixar la tensió recordant que aquest gas és rus i que Bielorússia només posa el passadís per al transport.

Menys llops.A Espanya, mentrestant, es commemorava l’assassinat de la dominicana Lucrecia Pérez Matos el 1992, en mans de joves feixistes, considerat el primer crim d’odi que va ser jutjat i severament castigat. “Espanya va fer la seua catarsi amb una condemna gairebé unànime al crim, però la República Dominicana encara no”, va manifestar el seu ambaixador Juan Bolívar Díaz Santana. Va denunciar l’ambaixador i prestigiós periodista la impunitat dels assassins d’un haitià penjat a Santiago de los Caballeros el 2015 i el desvergonyiment del ministre de l’Interior de l’època que va qualificar la seua mort de “suïcidi”, quan va aparèixer lligat de peus i mans.

“L’afer de Lucrecia va ser com una vacuna contra la xenofòbia”, va manifestar en l’acte de dissabte la periodista María Rey, qui va advertir que “les vacunes perden força amb el temps i que cal vigilar l’ascens de la intolerància”. María Rey, en la concentració posterior a l’assassinat de Lucrecia, fa vint-i-nou anys, enmig d’una forta tensió, va llegir el Manifest després de la negativa de cinc periodistes a fer-ho per temor de represàlies. Un interessant llibre de la doctora Bernarda Jiménez sobre aquest assassinat recull els fets i els seus prolegòmens com a lliçó per garantir la convivència.

A més de la filla de Lucrecia, per a la qual es demana la concessió de “nacionalitat espanyola privilegiada”, va intervenir la llavors regidora de l’Ajuntament de Madrid Patrocinio las Heras, qui va advertir que “els violents que utilitzen la bandera d’Espanya fan mal a les seues víctimes i també a Espanya”.El món viu i viurà la diàspora més gran de la història. Mentre l’u per cent de la població acapari tanta riquesa com l’altre noranta-nou, serà imparable la pressió migratòria cap a àrees de benestar. Milions de persones estan de viatge.

Temps cada cop més difícils.