Espanya bull, inquieta, esperant els fons

Qualsevol estranger que desembarqui a Espanya en aquestes setmanes provant d’entendre com està el país té altes probabilitats d’acabar al psicòleg. Escoltarà una veu potent que li diu que ens estem recuperant i una altra que afirma que estem en fallida. A la tradicional baixa autoestima dels espanyols –incomprensible per a l’exterior– se suma aquest dolor intern que pateix l’oposició si les coses van mitjanament bé.

Que baixi l’atur o que augmentin els cotitzadors de la Seguretat Social és motiu de satisfacció per a uns, però alegria no compartida per l’Espanya catastrofista. El cert és que, malgrat tot, Espanya bull desbordant d’activitat. No hi ha sales per a tantes reunions.

La setmana passada, per prendre una mostra d’actes, vam assistir a Madrid a unes magnífiques jornades de Fundae sobre la necessària formació dels empleats en competències digitals, com a palanca de transformació; vam participar en un Congrés Europeu del Repte Demogràfic a València d’Alcántara –gran convocatòria a la ratlla de Portugal– i també en les reunions del Mobile Week a Ourense. Sí, a Ourense, no a Barcelona. Alhora, Vigo, capital nacional de la il·luminació nadalenca, celebrava dissabte la seua encesa (l’alcalde, Abel Caballero, estira les festes des de novembre fins a meitat de gener, a més glòria del comerç i el turisme local).

I des de Sevilla s’adverteix que qui vulgui taula en un restaurant, o reserva amb temps o es queda al carrer.Espanya bull d’activitat postpandèmica mentre es tem la sisena onada Covid que fueteja l’Europa central i de l’est, de la qual s’atribueix el seu origen a la negativa de vacunació d’una part de la població. Aquí som campions en vacunes, amb el 90 per cent del públic diana suposadament immunitzat, però tota precaució és poca i anem a buscar la tercera dosi.A tenir en compte l’espiral de protestes socials. Agricultors, ramaders, el metall de Cadis i d’altres.

D’això amb prou feines se’n parla, però en totes les activitats citades –a Fundae, al Congrés del Repte Demogràfic, al Mobile Week i en tantes altres– una part de la conversa gira sempre sobre els fons europeus Next Generation. I segurament també en les tertúlies d’aquests restaurants plens. Espanya somia amb aquests i altres fons sense saber encara com es demanen, ni si estan ja compromesos, ni tampoc si no es compliran les condicions que exigeixen des de Brussel·les per alliberar-los.

És tal l’esperança suscitada que, si arribessin minvats o distribuïts arbitràriament, la decepció popular –i la indignació– es faria màxima. Alt risc.Però el debat dels fons enclou una exigència essencial: la necessitat de canviar el model productiu. No esperin comentaris en aquest sentit en la picabaralla política habitual.

La superficialitat és alarmant perquè mai no s’al·ludeix a qüestions de fons en les quals es juga el futur del país.Més aviat brolla la desqualificació permanent buscant titulars efectistes. Vegeu la recent reunió a València de cinc dones, dirigents polítiques, amb Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del Govern, al capdavant. Pablo Casado es va referir a la trobada com l’“aquelarre radical”, o sigui, cosa de bruixes.

Per la seua banda, el portaveu polític de Vox, Jorge Buxadé, va parlar d’aquesta reunió com “una festa de pijames de charitos” i va definir Yolanda Díaz com una “comunista de Chanel”. Un nivellàs d’anàlisi, com es demostra. Del tema del canvi de model productiu, ni una paraula.