SEGRE

CRÒNICA POLÍTICA

Davant l'envelliment només val la immigració

Davant l’envelliment només val la immigració

Davant l’envelliment només val la immigracióSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Espanya és el país més envellit del món després del Japó. “La natalitat no es dispara ni amb ajuts i cada any decreix”, afirma la consellera basca de Polítiques Socials, Beatriz Artolazabal. La seua col·lega navarresa Carmen Maeztu ho certifica: “Creixerem en població, però gràcies a la immigració.” Participaven tant una com l’altra en la IV Trobada d’Economia Sènior, que va deixar ben clar que l’envelliment és problema, però també oportunitat per a l’economia, la tecnologia i l’ocupació.

En paral·lel, el vicepresident de la Fundació AXA, Luis Sáez de Jáuregui, participant en el Foro Next Educación, oferia dades d’impacte: “Espanya envelleix sis hores al dia, és a dir, un any cada quatre anys.” La suma de despoblació i declivi demogràfic ens aboca a aquesta situació dramàtica que cal afrontar “amb polítiques oportunes, posant les ulleres del repte demogràfic a l’Administració”, com va assenyalar Francés Boya, secretari general d’aquesta matèria al Govern de Pedro Sánchez.És un seriós problema de país, i no només del món rural, però s’agreuja especialment en realitats com la gallega. “A Espanya hi ha seixanta mil nuclis de població i la meitat són a Galícia. Atendre tots aquests punts amb vida humana des de la recollida d’escombraries a la sanitat, o la cura a avis i nens, és moltíssim més car que a la ciutat.” Ho deia Fabiola García, conselleira de Polítiques Socials, traslladant, en qualsevol col·loqui en què participa, l’esperit dels vuit presidents de comunitats autònomes, de tres partits diferents, que s’han reunit a Santiago per demanar millor finançament.Amb tot, la batalla no està perduda.

Del món rural no es parlava amb prou feines fa tres anys i, en conseqüència, no era a l’agenda política. Ara, tanmateix, ocupa espai mediàtic, genera actuacions governamentals i també d’empreses privades, a més d’atreure ajuts de fons europeus. Tants diners disponibles hi ha que ni tan sols tenim seguretat que es vagin a demanar bé, en temps, forma i per als objectius adequats.

Podem desaprofitar-ho. Increïble.“La Unió Europea té ara molt clar que el tercer problema en importància després de la digitalització i el canvi climàtic és el repte demogràfic, i per això hi ha una comissària amb rang de vicepresidenta, dedicada a Repte Demogràfic i Democràcia”, va apuntar l’eurodiputada Susana Solís, del grup Renew-Ciudadanos. Francés Boya va unir els dos conceptes: “Repte Demogràfic i Repte Democràtic”.

Aquí hi ha la clau, perquè per superar el primer repte cal recórrer necessàriament a la immigració, però sense posar en risc les conquestes democràtiques amenaçades pel populisme d’ultradreta que enarbora el discurs de la puresa ètnica.Mentre aquests debats recorren Espanya, mig Europa s’altera perquè, en nom de la llibertat individual, hi ha una incomprensible resistència a la vacunació. Bulgària i Romania tenen un seriós problema amb la Covid perquè no arriben ni al cinquanta per cent de vacunats. A Itàlia s’exigeix el passaport sanitari per entrar a treballar.

La mateixa idea i les severes restriccions van alterar la pacífica vida austríaca. Les mesures de protecció exigides pel president Macron van incendiar l’illa de Guadalupe i amenacen d’estendre’s a la Martinica, territoris francesos d’ultramar.Estem davant d’un hivern desafiador. Climatològicament ja ha arribat, energèticament és inquietant i en l’àmbit polític i social s’anuncia molt de rebombori.

Pot anar a més. Com si no existís el fantasma de la sisena onada de la pandèmia amenaçant la salut i la convivència.

tracking