L'Espanya despoblada i l'Espanya buidada ja són dos

ABANS significaVEN el mateix, avui ja no. “Espanya despoblada” era, i és, una trista realitat, un pol del preocupant desequilibri territorial del país. Per “Espanya buidada”, fins fa poc enteníem el mateix, però ara diverses plataformes territorials han pres aquest nom per trucar a les portes d’ajuntaments i parlaments autonòmics el maig del 2023, mesos després Congrés i Senat i, segurament, Europarlament el 2024.

El viatge cap aquests noms ha estat llarg. Amb José Antonio Labordeta i Marcelino Iglesias parlàvem de l’“Espanya interior”, encara que a l’interior semidesèrtic hi hagi la potent illa demogràfica i econòmica de Madrid. El 2015 va arribar el llibre La España vacía.

I poc després, el metge Manolo Gimeno, fundador de Terol Existeix, va detectar un concepte nou en un manifest llegit a Allepús (Terol): “Aquesta Espanya no estava buida, sinó que es va buidar.”El 31 de març del 2019 vam celebrar aquella imponent manifestació a Madrid denominada “La Revolta de l’Espanya Buidada” i va quallar aquest nom. Tanmateix, dos anys després vaig optar per al meu llibre pel títol La España despoblada, a l’entendre, amb molts d’altres, que sona més humà. Al riu de paraules i conceptes sobre aquest greu problema, han baixat juntes des d’aleshores “Espanya despoblada”, “Espanya buidada” i, cada vegada menys, “Espanya buida.

“Tant fa el nom, és el mateix”, solíem dir. Doncs ja no: “despoblada” queda com una realitat; “buidada” passa a ser una candidatura.El possible antecedent d’aquesta bifurcació va estar, però no va aflorar, en la conversió electoral de Terol Existeix, moviment iniciat fa 22 anys. Quan a finals del 2019 es va presentar a les eleccions va obtenir un diputat i dos senadors.

Aquest diputat, Tomás Guitarte, molt solvent, va resultar decisiu per a la investidura de Pedro Sánchez. Després d’aquesta experiència, plataformes de diverses províncies s’agrupen ara sota el nom d’“Espanya buidada”, que era de tots, per al seu projecte. Estan en el seu dret.

Amb més fragmentació, formar governs serà més difícil encara.El passat 9 de juny, Chema López Juderías, director de Diario de Teruel, va publicar un article titulat El nombre: “Terol Existeix ha estat des del 1999 el millor crit per denunciar la nostra situació. (...) Potser ha arribat el moment de deslligar una cosa de l’altra; que el nom de Terol Existeix continuï sent de tots els que estimem, defensem i lluitem per la nostra terra, sense importar la tendència o el color polític, i que l’agrupació d’electors tingui un nom diferent.”Aquesta mateixa reflexió val per a l’“Espanya buidada”. Una cosa és batallar per resoldre els problemes de l’Espanya despoblada –allà hi som tots– i una altra, respectable, promoure candidatures de l’Espanya buidada.

Per sort teníem dos denominacions. Apliquin-se. L’important és que aquesta Espanya és ben viva i suscita interès, fins i tot electoral.El mapa polític espanyol pot alterar-se de nou amb aquest projecte.

Va succeir el 2015 quan, davant del bipartidisme clàssic, van sorgir Podem i Ciutadans, avui perdent gas i amb risc de desaparició. Vox, tercera força al Congrés, també desconfia de la candidatura Espanya Buidada perquè el tercer o quart diputat que podria correspondre-li en el repartiment provincial pot evaporar-se.Tant Partit Popular com PSOE assagen propostes fins i tot fiscals per retenir els potencials votants d’aquesta nova opció.El candidat socialista andalús, Juan Espadas, anuncia que parlarà amb ells. Jaén està regirada.

I no només Jaén. El PP anuncia mesures en el seu programa que abans ni es consideraven. Val més això que res.