Pugen preus i Covid entre insults disparats

Tot puja i és preocupant: la inflació provocada pel preu de l’energia i els combustibles agita la pau social i compromet l’esperada recuperació econòmica. A més, la Covid truca de nou a la porta, amb hospitals que comencen a saturar-se i un personal sanitari encara esgotat per anteriors onades del virus. Tot puja i inquieta però, mentrestant, es disparen els insults en la política espanyola.

Creix el desprestigi de líders i portaveus, uns més que d’altres, i el missatge d’agressió verbal que es trasllada al carrer configura un clima inhòspit.La setmana passada es van batre rècords. Els analistes debaten sobre si la radicalització verbal de Pablo Casado està en relació amb els problemes interns del Partit Popular, per la pugna entre el líder i la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, o potser la inquietud procedeixi de les expectatives de Vox, a l’alça en les enquestes, amb una suposada fuga de vots que caldria tapar a veus. Sigui com sigui, no ha estat una bona setmana per a ningú perquè a l’intent de desgast del president Pedro Sánchez s’afegeix ara com a diana la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, autora d’algun excés verbal en privat, més acostumada a la cortesia parlamentària de Brussel·les que al to aspre del Congrés.Que l’oposició vulgui desgastar el Govern és legítim.

Però no desgastaria més a qualsevol governant presentar-li alguna idea alternativa a la seua gestió? És a dir: en comptes de repetir mil vegades entre desqualificacions “vostès són uns incapaços”, plantejar alguna cosa així com “això es fa d’una altra manera i aquí li brindo una solució, ja que no saben trobar-la”. Això sí que desgastaria i atrauria vots. Desgraciadament no es produeix.

Vox ni tan sols ha presentat esmenes als pressupostos de l’Estat, només la de totalitat. El nou arriba pel calibre dels adjectius i no per les idees. “Fer servir al Parlament un nivell tavernari no és el més educat, sobretot si les expressions no són producte d’un acalorament, sinó que estan prefabricades en un gabinet d’estratègia que intenta guanyar titulars”, afirma Marcelino Iglesias, que va ser portaveu socialista al Senat quan va deixar la presidència d’Aragó.

Caldria substituir els assessors que fabriquen insults per altres que aportin idees per descol·locar els qui governen a Espanya, o en qualsevol autonomia.Per fortuna, el que passa a Madrid i retransmeten les televisions es dilueix, o es matisa, quan es viatja pel país. Observem el to del president gallec Núñez Feijóo, o de l’andalús Moreno Bonilla, tots dos populars, i no hi ha indicis d’aquesta exaltació. Vam participar divendres passat en el Dia Mundial del Cooperativisme i van conviure en l’acte d’Ucomur polítics de diversos partits.

Els ponents vam passejar després amb ells per Múrcia i l’única amenaça percebuda venia del virus. López Miras, president regional, va compartir taula en una terrassa amb la directora d’Economia Social del ministeri de Treball, que dirigeix la vicepresidenta Yolanda Díaz; hi va haver diàleg, fins i tot rialles, i per allà van desfilar ciutadans a saludar-ne uns i altres. Semblava un altre país.Caldria fer comptes sobre la rendibilitat electoral de les desqualificacions.

Si el Partit Popular s’atansa tant a Vox en el to i sense propostes eficaces, només podria governar si les dos formacions sumessin majoria absoluta. I quina cohabitació els esperaria. Si queden a prop, la qual cosa és probable, difícilment algú voldrà facilitar-los el Govern.

Aposta arriscada la de Pablo Casado.