Frenètic final d’any amb pactes urgents

Ho saben bé a les notaries, els parlaments i a les gestories comptables: l’any s’acaba, però sembla que s’acabi el món. Impel·lits per la urgència, s’aproven pressupostos, es facturen serveis i s’assoleixen acords de darrera hora que semblaven impossibles dos setmanes abans. Fixin-se en el que s’ha desembussat en pocs dies: els pressupostos de Catalunya i els de Madrid, els de l’Ajuntament de Barcelona, els d’Espanya, que s’esperen aprovar el dia 28 i, sobretot, la reforma laboral, que era imprescindible perquè no es bloquegessin els ajuts europeus.La vicepresidenta Yolanda Díaz, anomenada per Vox com “la ministra comunista de l’atur”, ha aconseguit un acord amb les patronals CEOE i Cepyme més els sindicats UGT i Comissions Obreres.

Un respecte. Clar que tots paguen tribut per l’èxit, especialment Antonio Garamendi i la vicepresidenta Díaz. Al president de la patronal el critica per tou Sánchez Llibre, president de Foment, pactista acreditat, més els empresaris madrilenys i els agricultors.

A Yolanda se li han insurgit els independentistes de Bildu i Esquerra Republicana. Però per fi hi ha reforma laboral, en conseqüència, si es demanen bé, hi haurà fons europeus i recuperació econòmica potent. L’any 2022 serà temps de proves d’estrès, en política i en economia.

El Partit Popular de Castella i Lleó convoca eleccions autonòmiques el 13 de febrer. Li ve bé a Pablo Casado –tret de catàstrofe no prevista– per reafirmar poder davant d’Isabel Díaz Ayuso, la presidenta madrilenya. Tindrà un cost: allà on hi havia Ciutadans, inclosa la vicepresidència de la Junta, hi pot haver Vox.

El portaveu de la formació d’extrema dreta, Jorge Buxadé, ho va anunciar així al conèixer la convocatòria per sorpresa: “L’entrada de Vox a les Corts de Castella i Lleó serà brutal, brutal.” Inquietant empobriment del llenguatge.En aquestes eleccions emergirà l’Espanya Buidada. Soria Ya aspira a un parell de diputats dels 5 d’aquesta província; el mateix Por Ávila, León Ruge i d’altres. Potser puguin decidir govern; o a això aspiren, malgrat que els hagi agafat desprevinguts.Econòmicament, el test serà recuperar-se i aconseguir fons europeus.

Allà estan, disposats, però sol·licitar-los és un calvari. Susana Solís, eurodiputada de Ciutadans, va publicar recentment un revelador article a El País. Va passar amb el seu equip dos dies a la Junta d’Andalusia –val l’experiència per a qualsevol autonomia– identificant la trentena de documents que s’han d’omplir correctament perquè una pime accedeixi a una ajuda de només dos mil euros.

Va quedar impactada. Demana encaridament que Europa simplifiqui aquest laberint legal, o tem que desaprofitem una part dels ajuts.Mentrestant, la Generalitat ha cessat fulminantment el major Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos, la policia autonòmica. Es veia a venir i han aprofitat la badada de la Covid i el Nadal per fer-ho.

No se li va perdonar que en el judici als líders independentistes revelés que tenia un pla per arrestar-los si la proclamació de la República catalana seguia endavant. Ni tampoc no se li deuen perdonar aquelles fotografies en les quals Trapero, d’uniforme, saluda militarment el Rei d’Espanya, que és el Cap de l’Estat.Mentre el cap directe de Trapero, el president Pere Aragonès, entra per una altra porta perquè no se’l vegi saludar el Rei (el saluda on no hi ha càmeres), el policia compleix estrictament el reglament. La seua rectitud evidencia l’opereta protocol·lària catalana.

I això deu fer mal. Calia cessar-lo. Almenys, per educat.