Deu dies de gener que anuncien un 2022 frenètic

Deu dies de gener del 2022, només deu, han servit per anunciar el frenètic any que ens cau al damunt. Als Estats Units, en el primer aniversari de l’assalt al Congrés inspirat per l’estratègia colpista de Donald Trump, s’han escoltat paraules inquietants sobre la solidesa de la seua democràcia. Biden va recriminar Trump pel seu esbojarrat intent de subvertir el resultat electoral, que fins i tot els seus fills van intentar parar sense èxit.

L’expresident Jimmy Carter ha advertit amb gravetat que tem “un enfrontament civil” al seu país. Paraules majors. Mentrestant, creixia la tensió a la frontera entre Ucraïna i Rússia i el secretari general de l’OTAN tem un esclat bèl·lic que no deixaria a l’Aliança Atlàntica al marge.

Ni la Unió Europea muda; vegeu el recent viatge de Josep Borrell a la frontera de la tensió.Putin té en una mà la clau del gas que consumeix mig Europa i, en l’altra, el comandament del poderós exèrcit rus, encara ofès per la dissolució de la Unió Soviètica. Soldats russos han entrat al Kazakhstan per reforçar el seu govern dictatorial (Kazakhstan, el segon país clau en les criptomonedes). Silvio Berlusconi, amb condemnes fiscals i morals ratificades, vol ser president de la República Italiana.

Tan sols Mario Draghi, l’actual primer ministre, li pot tallar el pas mentre Macron aspira a renovar la seua presidència a la primavera i ha obert a França una agra batalla contra els no vacunats. Animant el debat, Austràlia no obre la porta perquè Novak Djokovic entri a disputar l’Open, però una ministra francesa el convida a jugar a París. Com es veu, entre els no vacunats també hi ha classes.Davant d’aquest panorama ombrívol, el president Pedro Sánchez prova de dir-nos que a Espanya no estem tan malament.

Les dades positives són obviades d’una banda pels mitjans de comunicació que no informen que l’atur retrocedeix; o que, malgrat tot, s’han aprovat al Congrés fins a quaranta-set lleis en dos anys (més que en quatre anys de Rajoy); o que han començat a arribar els ajuts europeus i que amb els Pressupostos de l’Estat aprovats es pot entrar en un o dos anys d’estabilitat per a la recuperació econòmica. Sánchez volia dir-nos això, però els mitjans, les xarxes, l’oposició i alguns dirigents socialistes també, es van posar a debatre sobre porcs i macrogranges nocives per al medi ambient que degraden l’Espanya despoblada.Aquest Govern –ja ho vam advertir– té sempre de guàrdia un “ministre quelacaga” que contraprograma el president. En la commoció per l’erupció del volcà de La Palma, la titular de Turisme va vendre que les “meravelloses imatges de la lava” serien un atractiu irresistible per als visitants.

I ara el titular de Consum, Alberto Garzón, s’ha despenjat amb una crítica a les macrogranges, que té sentit d’obrir a Espanya perquè és debat mobilitzador en diverses províncies –preguntin, per exemple, a Sòria–, però que no s’havia de portar a The Guardian. Garzón no té el do de l’oportunitat, encara que porti raó en bona part del que diu, segons destaquen les Dones Ramaderes i diverses organitzacions agràries. D’altres el crucifiquen.

Ni do de l’oportunitat, ni del temps, amb eleccions a Castella i Lleó el 13 de febrer.Si els primers deu dies de l’any han donat per a tant, a Espanya, a qualsevol país i al món, pensin on estarem el dia cent. Tot succeeix cada vegada més ràpid i amb més virulència. Vertigen.