EUA: el tema del cop d'estat anava de debò

Quan per fi Joe Biden ha parlat clar i l’expresident Jimmy Carter ha advertit del “risc d’enfrontament civil als Estats Units”, s’ha revelat l’extrema gravetat del projecte insurreccional que va animar Donald Trump per mantenir-se en el poder després de perdre les eleccions. Fins ara s’escrivia sobre les “trenta mil mentides publicades a Twitter en quatre anys” pel compulsiu president que, aprofitant el seu insomni, desqualificava qui fos o creava una crisi internacional des de la xarxa. Agrairem sempre a The Washington Post que diàriament, en aquells anys, comptabilitzés les mentides publicades per Trump.

Uns cent milions de nord-americans se les van creure i les veneren encara. Així que el perill persisteix, inclosa la reelecció de Donald Trump d’aquí a tres anys.El dia 6 de gener del 2021, quan les cambres parlamentàries es disposaven a proclamar a Biden com a president, Trump va enviar milers de persones, concentrades davant de la Casa Blanca, a l’assalt del Capitoli. Dijous passat, els càrrecs judicials contra el detingut Stewart Rhodes, líder de la milícia armada Oath Keepers, van aclarir el pla.

El 5 de novembre del 2020, l’endemà de la victòria inapel·lable de Biden –en delegats i en vots– Rhodes va enviar una comunicació xifrada a les seues tropes: “No superarem això sense una guerra civil. Prepara la teua ment, cos i esperit.” Aviat es va identificar el 6 de gener com la data límit per aturar el procés, es van reservar hotels a Washington i es van organitzar viatges de gent uniformada i armada per prendre el Capitoli. Cap autoritat no va convèncer Donald Trump de parar aquella bogeria, ni els seus mateixos fills, durant les quatre hores de setge a la seu parlamentària en la qual van morir tres assaltants, un policia i uns altres dos es van suïcidar en els dies següents per estrès posttraumàtic.

Però hauria pogut ser una massacre de dotzenes o de centenars de persones, com era l’objectiu, perquè Trump pogués proclamar la Llei Marcial i perpetuar-se en el poder. No estem davant d’una imaginativa ficció de Netflix, o plataforma similar. Al contrari: un increïble documental amb imatges inèdites de l’assalt (preses per les càmeres dels mateixos assaltants i les de seguretat), més testimonis d’incalculable valor, certifiquen l’alt risc humà i polític que es va córrer.

Cuatro horas en el Capitolio acaba d’estrenar-se a HBO. Imprescindible per entendre el que figura en l’escrit d’acusació de quaranta-vuit pàgines elaborat per la Fiscalia General dels Estats Units, que parla de “conspiració per a la sedició” descartant la teoria de l’“atac improvisat”. El que va succeir glaça la sang perquè, si és possible un cop d’estat, i a punt va estar de produir-se, a “la capital del món lliure”, com es qualifica en to propagandístic, què pot succeir a qualsevol país llatinoamericà, o d’altres continents, que tenen Washington com a referència i com certa garantia antidictatorial? Qualsevol país podria convertir-se en Veneçuela, o Nicaragua, i ningú no intercediria per evitar-ho.

És més, en condemnar Nicaragua per haver celebrat eleccions després que Daniel Ortega empresonés la resta de candidats, el país ha atansat relacions amb la Xina, Rússia i l’Iran. Llestos.“Hi ha un retrocés democràtic molt preocupant al món, especialment a Amèrica Llatina”, comenta Mariano Jabonero, secretari general de l’OEI (Organització d’Estats Americans). Esgarrifa pensar el que seria el salt al buit de la història amb un règim dictatorial a Washington.