Esperpent polític no apte per a cardíacs

La política espanyola és tan absurda i imprevisible que si s’encarregués guionitzar-la al millor director de pel·lícules de suspens, no estaria a l’altura exigida. La realitat és sempre més excitant. L’aprovació de la Reforma Laboral va donar per a una obra que barreja gèneres tan distants com la comèdia, el terror, l’humor negre i la intriga.

La coincidència en el vot negatiu que n’amenaçava l’aprovació va resultar insospitada i obscena. En una decisió parlamentària crucial que esperaven ansiosos centenars de milers d’empleats perquè apujava els seus salaris i afavoria la seua fixesa, hi va votar en contra el següent repartiment escènic: la dreta (PP), la dreta extrema (Vox) i els independentistes catalans (Esquerra Republicana, la CUP i Junts, o sigui, fidels de Puigdemont). Se sumaven a aquesta estranya amalgama el Partit Nacionalista Basc, el nacionalisme gallec (BNG) i l’independentisme radical basc (Bildu) que encara no ha condemnat els assassinats d’ETA.

Deia Winston Churchill que “la política fa estranys companys de llit” però aquesta relació de forces coincidents és estremidora. Aquests diputats sumaven 174 vots i la resta, que votava amb el Govern, havia d’assolir-ne 176 comptant amb els dos diputats d’Unió del Poble Navarrès; el seu president així ho va anunciar hores abans, després de rebre un munt de milions en inversions per a Navarra i l’exoneració d’un alcalde encausat. Ni gratis, ni edificant.

Emoció màxima a l’inici de la votació, encara que el desafiament semblava controlat.Però, inesperadament, aquests dos diputats navarresos, que havien reiterat el seu vot afirmatiu només hores abans, es van rebel·lar contra la seua direcció i van votar no, sumant-se al surrealista elenc descrit. La taquicàrdia es va disparar a l’hemicicle. La Reforma no sortia.

El secretari de la Cambra es va equivocar en el recompte i va induir a error la Presidenta: “El Reial Decret ha estat derogat”, va dir. I els bancs de les dretes van saltar joiosos com en l’últim gol de penal en una final futbolística. L’altre costat de l’hemicicle, on hi ha els socialistes, va emmudir.

En qualsevol pel·lícula, per menys que això hi ha llàgrimes. Però el tragèdia es llegia en la cara dels nacionalistes que s’hi van oposar, votant amb les dretes, confiats que, tot i així, la Reforma tiraria endavant. Els seus rostres reflectien pànic.

Esquerra Republicana té part de la seua militància en el sindicat UGT, promotor d’aquesta Reforma. Van jugar amb foc. Es van viure 45 segons de terror fins que la Presidenta del Congrés va rectificar: “El Reial Decret ha estat aprovat”.

Miracle. Qui sap si per justícia poètica, un diputat popular es va equivocar en el seu vot telemàtic i va salvar la reforma. Terrabastall, aplaudiments i abraçades en l’altre costat de l’hemicicle i estupefacció als bancs de les dretes que després van demanar rectificació, o nova votació; però no hi ha precedent.

Reclamaran al Tribunal Constitucional, on compten amb amics declarats, però en privat admeten que no té recorregut.Així que hi va haver comèdia, terror i humor negre. Però queda per aclarir la pel·lícula d’intriga. Per què els dos diputats navarresos es van rebel·lar contra la seua direcció i van canviar el vot sense avisar ningú, confonent deliberadament tothom a l’insistir en el seu suport a la Reforma? Quins interessos serveixen? Qui els recompensarà pel canvi, malgrat que el cop buscat es frustrés? Va planejar sobre l’hemicicle el record del tamayazo (la compra de dos diputats socialistes per un comando politicoimmobiliari per impedir la investidura de Rafael Simancas que va portar la popular Esperanza Aguirre al poder). La funció no s’ha acabat. No s’aixequin de les butaques.