Europa davant d'un esbirro amb arsenal nuclear

“Putin no està bé. No és el que jo vaig conèixer quan era primer ministre de Borís Ieltsin. Fixin-se en els seus discursos: parla com si la seua ment estigués en una altra època, sense contacte amb la realitat actual.” És l’opinió de Javier Solana, ministre de Felipe González, exsecretari general de l’OTAN i ex-Mister PESC, l’antecedent del lloc ocupa avui a la Unió Europea Josep Borrell.

Aquest “Putin no està bé” és una versió suavitzada de l’adjectiu que utilitza el president de Txèquia, Milos Zeman, que el va qualificar de “boig” després de la invasió d’Ucraïna. Macron ho va advertir fa uns dies en sortir del Kremlin. “L’he trobat més rígid i aïllat”; a més de “mentider”, afegiria després, perquè li havia confirmat que no envairia el país.

Amb unes eleccions presidencials a sis setmanes vista, a Macron la gestió fallida per la pau ucraïnesa el perjudica; del seu entorn surt el diagnòstic de “psicòpata” que tant inquieta.Alarma l’agressivitat de les últimes intervencions de Putin, la tensió interior que anuncia la seua comunicació no verbal i la lleugeresa amb què s’ha referit a l’arsenal nuclear rus. És un to d’esbirro però amb sis mil projectils nuclears darrere. Traumatitzat, com tants dirigents russos, per la desintegració de la Unió Soviètica, la seua obsessió és sumar territoris com si volgués recuperar l’Imperi.

Dominarà Ucraïna, sens dubte, potser amb un govern titella, però està generant decisions que van en contra del seu propòsit: Alemanya ja reconsidera la seua estratègia energètica per reduir la dependència del gas rus i no es descarta que recuperi les nuclears; Suècia i Finlàndia pensen a abandonar la neutralitat i ingressar a l’OTAN per estar més protegides, la qual cosa ha enfurismat Putin; els seus amics a la Unió Europea, hongaresos i polonesos, guarden silenci ja que aquesta proximitat és impopular. Mals temps per als ultradretans europeus que veuen qüestionada la seua influència perquè la població pateix un xoc i té por que els excessos ultranacionalistes portin conseqüències impensades per a ells. També la població russa aquesta vegada, a diferència de la invasió de Crimea, la península arrabassada a Ucraïna el 2014, mostra escàs suport a la decisió del Kremlin.

El “No a la guerra” creix, encara que les manifestacions de protesta es reprimeixin violentament.“Europa es troba en les seues hores més fosques des del final de la Segona Guerra Mundial”, va sentenciar el Vicepresident europeu Borrell. La invasió d’Ucraïna pot generar una onada de refugiats que països limítrofs –Polònia, Romania, Eslovàquia, Hongria o Moldàvia– per si sols no podrien digerir.L’economia russa patirà però l’europea se’n ressentirà. Li arriba aquesta crisi quan estava començant a recuperar-se de la pandèmia.

Preus de l’energia a l’alça, inflació creixent i danys a tots els fronts, des dels quals exporten a Rússia a que importen, com Espanya, cereals d’Ucraïna per completar la seua producció. Per tranquil·litzar en certa manera l’opinió pública, Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, ha llançat un missatge clar: “El BCE farà el que faci falta per garantir l’estabilitat.” Aquesta frase té un gran valor per la ressonància d’una altra de pronunciada en la crisi anterior pel seu antecessor Mario Draghi, avui primer ministre italià: “El BCE farà tot el que calgui per salvar l’euro.” No fan res perquè sí, afortunadament, per teixir una xarxa de contenció de la catàstrofe que pot desencadenar la megalomania del líder rus. Novament temps difícils.