20 dies de guerra i ja estem en una altra Europa

Just quan es compleixen dos anys del decret d’alarma per la Covid i vint dies després del començament de la guerra a Ucraïna, un fantasma recorre Europa: la incertesa. La pandèmia que va fuetejar el Vell Continent venia de la Xina i va seguir després cap a Amèrica. La guerra ve també de l’Est i en tres setmanes escasses ha canviat el decorat emocional i econòmic dels europeus.

L’ona expansiva dels efectes d’aquest conflicte va camí d’Amèrica. Amb una solidaritat commovedora cap als dos milions i mig de refugiats que ja ha produït la invasió russa, s’ha donat una primera resposta d’unitat admirable des de la societat civil en un devessall d’iniciatives populars per prestar ajuda, i amb una fortalesa institucional de la Unió que Vladímir Putin no podia imaginar. Sent sincers, els europeus tampoc podien imaginar-ho.Però si vint dies han estat suficients per mostrar una altra Europa –amb por creixent del futur i inquietud pel proveïment–, uns altres vint dies, per no pensar en vint setmanes de guerra, ens poden portar a un panorama molt alarmant.

En primer lloc, per la carnisseria que s’està gestant a Ucraïna i que ens anuncien algunes estampes dramàtiques. Putin té unes quantes legions de txetxens i de sirians prestos a intervenir sobre les ruïnes que deixin els seus tancs i míssils a les castigades ciutats. O s’atura aviat aquesta guerra o viurem malifetes com les perpetrades als Balcans i a Txetxènia mentre Europa i la resta del món miraven cap a una altra banda.El panorama econòmic ha patit ja un càstig sever, i només acaba de començar.

El combustible és un article de luxe; l’oli de gira-sol, un bé escàs; l’estabilitat dels preus als supermercats, rebentada. Paren algunes acereries pel preu de l’electricitat, no surt la flota a pescar i les fàbriques d’automòbils redueixen producció per falta de subministraments. Els camioners es resisteixen a sortir a la carretera, de manera que la cadena de subministrament alimentari pot patir talls.La Unió Europea, que ha pres ràpidament dures mesures contra Rússia, desconcertant Putin, acceptarà deslligar els preus de l’electricitat de la cotització del gas, a proposta del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, després d’advertir que o ho fa Europa o ho farà Espanya.

Cal intervenir amb decisió sobre problemes estructurals i sobre errors consolidats per aturar l’espiral de la inflació i la degradació de les condicions econòmiques estables de les quals Europa gaudia.Sobre aquest panorama polític europeu d’unitat, en el qual els antics amics de Putin s’han amagat davant de la seua brutalitat, la constitució a Castella i Lleó divendres de la setmana passada d’un govern del Partit Popular amb l’extrema dreta de Vox ha entristit tothom, inclosos els democristians europeus. Europa ja ha canviat, però Espanya també. El president del Partit Popular Europeu, el polonès Donald Tusk, qualifica aquest fet de “capitulació” del Partit Popular espanyol.

Fins i tot el futur president popular, Alberto Núñez Feijóo, s’ha desmarcat de l’acord amb una frase inesperada: “Val més perdre un govern que pactar amb el populisme.” Abans, Vox donava suport des de fora a governs del Partit Popular, com a la Comunitat de Madrid o l’ajuntament de la capital, però ara té un terç del poder polític efectiu a Castella i Lleó. El seu president, Mañueco, assegura que tenia permís de Pablo Casado, però no ens ho empassem. Liquidar Ciutadans afavorint l’entrada de Vox ha estat una operació ruïnosa.

Albert Rivera i d’altres haurien de ser processats per malversació d’actius polítics.