Guerra i preus no han de tapar l'Espanya rural

De sobte, en cinc setmanes, van saltar totes les previsions i es va danyar el ritme de recuperació econòmica. Guerra a Ucraïna i una inflació com no es recordava. L’ocupació aguanta bé, encara que el fet d’afirmar-ho, que sona positiu, és conformar-se que Espanya mantingui quatre milions d’aturats.

Cal rebel·lar-se contra aquesta xacra. Obrir-se pas al bosc de pàgines dedicades a la guerra de Putin, als preus i a les protestes de productors i consumidors és una heroïcitat. El risc és que tot aquest front assabentat de calamitats, més la política domèstica –amb l’entronització de Núñez Feijóo com a alternativa a Pedro Sánchez–, tapin els avanços i les reivindicacions del món rural.Hi ha progressos, però també cansament, davant de perspectives positives que amb prou feines aconsegueixen concretar-se, segons adverteix un estudi sobre la percepció dels avanços a l’Espanya despoblada, elaborat per Next Educación.

Es detecta que la meitat dels líders rurals creuen que es progressa una mica, però a escassa velocitat. Joves i emprenedors són els grups més crítics. En els tres anys transcorreguts des d’aquella gran manifestació a Madrid, s’han fet passos interessants, com la creació de la Secretaria General de Repte Demogràfic, que dirigeix Francés Boya, un històric lluitador per les millores del medi rural.

Però les polítiques transversals que es proposen, com subratllava al Senat la presidenta de la Diputació de Palència, Ángeles Armisen, es troben amb la resistència de ministeris ancorats en polítiques sectorials. Als ajuntaments hi ha bastants secretaris i interventors que segueixen a pinyó fix, sense cap flexibilitat, davant de l’exigència del canvi d’estil que requereix la gran oportunitat d’aquests temps nous. Oportunitats, per cert, que caduquen.La pandèmia –es constata– va deixar alguna empremta: avui a les ciutats es té en millor consideració el món rural i s’identifica com un lloc més segur.

Va créixer lleument la població en algunes localitats però aquest efecte, en part, es va anar diluint després. Es lamenta la retirada d’entitats bancàries, la reducció de serveis mèdics i de comerços. Cada vegada que tanca un banc, un consultori, una escola, una botiga o fins i tot el bar del poble, es pressent una caiguda d’aquelles localitats que resisteixen.L’estudi, realitzat en col·laboració amb la Fundació AXA i Hispasat, destaca que avui hi ha més atenció mediàtica sobre el problema i presència, per fi, a l’agenda política.

Una altra cosa són les concrecions, més aviat poques. Es reclama amb urgència, sobretot, més telecomunicacions i recursos financers. Paradoxalment, hi ha diners disponibles i existeix una possibilitat d’aconseguir telecomunicacions d’immediat perquè Espanya compta amb satèl·lits.

Només que els fons cal demanar-los, en temps i forma; i no és senzill. Hi ha exclusió financera, però també exclusió burocràtica. Els fons poden quedar a mig utilitzar, com de vegades passa, o només a l’abast de les grans empreses que puguin pagar consultores de factura voluminosa per superar la paperassa que s’exigeix.L’Espanya despoblada no vol difuminar-se per la desatenció mediàtica i política apressada per altres exigències d’actualitat.

Li va costar dècades sortir de l’ostracisme i vol aprofitar l’impuls que li van aportar gairebé dos-centes plataformes ciutadanes tipus Terol Existeix. Més de la meitat dels consultats considera positiu transformar aquestes plataformes en candidatures polítiques, encara a costa de la fragmentació parlamentària. L’altra opció, desitjable, és concretar avanços reduint burocràcia i formar els líders rurals per constituir petits oasis d’eficàcia en territoris rurals intel·ligents.