Núñez Feijóo se'n va (però no se'n va) de Galícia

La política a Galícia té de vegades passatges italians amb un enginy en les frases i en les fintes molt particular, poc usual a la resta d’Espanya. El conegut tòpic que “del gallec no se sap mai si puja o si baixa l’escala” el superava Manuel Fraga Iribarne referint-se així a l’inefable Pío Cabanillas Gallas (o sigui, el pare): “Pío és l’únic gallec del món de qui no se sap si bufa o aspira.” El mateix Cabanillas va oferir frases magistrals a l’inici de la Transició quan encara es debatia, entre egos indomables i urgències de calendari, la formació del que seria la Unió de Centre Democràtic: “Guanyarem, però encara no sabem qui.” O quan el van advertir els periodistes que alguns polítics demanaven el seu cap: “Deu ser per utilitzar-lo”, els va tranquil·litzar. L’enginy verbal no és exclusiu dels líders populars gallecs.

Abel Caballero, avui alcalde de Vigo amb més vots en cada elecció, es va enfrontar a Fraga Iribarne el 1997 quan el president ja havia dit diverses vegades que no s’hi presentaria. “Llavors, serà vostè candidat davant José Cuiña”, li vam dir. “No.

El candidat serà Fraga, encara que ara ho negui”, va respondre. “Afirma que Fraga menteix?”, vam replicar. “No menteix; el que passa és que encara no ho sap.” La va clavar.

Van acabar convencent-lo i Fraga va arrasar de nou. Caballero, que ja anava justet a les enquestes, va tenir la mala sort que un inoportú Felipe González anunciés en un míting d’aquella campanya, a Ourense, que es retirava de la política. I els socialistes es van desplomar.Ara li toca el torn a Alberto Núñez Feijóo, més cartesià en les seues declaracions, amb bastants encerts i alguns errors.

Encerts com quan va dir: “Jo no he vingut a insultar Pedro Sánchez. He vingut a guanyar Pedro Sánchez.” La primera frase és una esmena a la totalitat a la política de Pablo Casado i el seu lloctinent Teodoro García Egea, i la segona, insufla moral de victòria als seus. També errors com quan va afirmar que “mai no he vist un Govern tan autista” i se li van rebel·lar les associacions de pares de nens amb aquesta malaltia.

Va haver de disculpar-se.Amb quatre anys de retard sobre l’horari lògic previst, Núñez Feijóo deixarà la Xunta de Galícia, després de tres majories absolutes, per presidir el Partit Popular i aspirar a la Moncloa. Crea un espai a la Xunta; però qui no sàpiga interpretar correctament els seus desitjos pot caure a l’abisme si prova d’ocupar-lo. Algun ha estat a punt.

En vigílies d’un Comitè Executiu del PP gallec en el qual s’havia d’aprovar el nom del successor, el president del PP a la Corunya, Diego Calvo Pouso, va trucar a diversos alcaldes sondejant la possibilitat que el successor fos ell mateix. “Alguns no entenen que Feijóo se’n va de Galícia, però no se’n va. O sigui, que se’n va a Madrid, però seguirà a Galícia per elevació.” Gràfica descripció a la gallega la que fa l’exconselleiro de Fraga Juan Miguel Diz Guedes.

I per a això, nomenar successor Alfonso Rueda, i no un altre, garanteix l’execució d’aquest misteriós embarbussament: “Feijóo se’n va, però no se’n va.”Queda clar: unes classes urgents de gallec –no de l’idioma, sinó de l’estil– es recomana a polítics, periodistes i assessors per entendre que el Partit Popular nacional serà més subtil i “menys de serra mecànica”, a la madrilenya. Per evitar desperfectes.