Si França cau, la Unió Europea col·lapsa

Això és un desfici, amb un “Ai!” permanent. Que si Putin envaeix Ucraïna, o que si pitja el botó nuclear; que si els tipus d’interès escalen fins a ofegar a tot arreu les classes més desfavorides; que si la Presidència de França l’ha renovat Macron però amb una senyora com Marine Le Pen d’extrema dreta, amb maquillatge de moderació, que se situa per sobre del 40 per cent dels vots.. Temps difícils, com va escriure Charles Dickens; o més difícils encara, perquè ara, a sobre, són vertiginosos.

Com ja va demostrar el debat del cara a cara entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen, hi ha dos Frances ben diferents. La fractura és molt seriosa i afecta gairebé la meitat de la població que vota. Però existeix una tercera França: la de l’abstenció i la desconfiança en les institucions. El cara a cara el va seguir un milió menys de persones que fa cinc anys i la meitat que el 1981.

Diumenge passat la participació va ser la més baixa des del 1969. La desafecció creix. Macron propugna la fortalesa de l’eix francoalemany, nucli de la construcció europea.

Itàlia i Espanya, tercera i quarta economia de la Unió, completen aquest grup director. I després la resta fins als 27, amb major o menor entusiasme, com el que mostren règims no liberals, que tenen dificultats per respectar els drets humans en la vida quotidiana i la justícia europea; va això per Hongria i, en ocasions, per Polònia. Però tot i així, ningú no vol sortir de la Unió perquè el Brexit ja va mostrar les conseqüències nefastes d’aital decisió.

Amb tot, la Unió resisteix una guerra a les seues portes, obre la solidaritat als cinc milions de refugiats ucraïnesos i esquiva, de moment, tots els intents de divisió que li para Putin. Le Pen assaja el seu paper moderat des de fa anys però Macron va tenir l’habilitat dialèctica que aflorés en el debat el seu veritable pensament. No vol treure França de la Unió, afirma ara, però critica gairebé totes les seues decisions i prefereix enfortir l’estat nació.

Propugna una aliança de seguretat amb Rússia, la qual cosa menysprea l’OTAN, especialment perquè França és potència nuclear, l’única de la Unió Europea.Una victòria de Le Pen d’aquí a cinc anys no només danyaria greument França, sinó que desestabilitzaria la Unió Europea sense comparació amb el que va suposar el Brexit. Pensin que fa cinc anys Le Pen discutia la vigència de l’euro com a moneda comuna. Una eventual sortida de la Unió, o la seua permanència amb restriccions màximes, trencaria la lliure circulació de persones i mercaderies, base del mercat comú.

Sense França al club, tornarien les duanes al Pirineu i Espanya i Portugal quedarien en una illa.Le Pen té recorregut mentre que Macron no podrà tornar a presentar-se. Amb el Partit Socialista i els Republicans polvoritzats, caldrà inventar una altra figura solvent que barri el pas al populisme autoritari de l’extrema dreta disfressada.I mentrestant, comença la campanya de les legislatives a celebrar en dos mesos. Mélenchon, l’esquerra, aspira a ser primer ministre.Emmanuel Macron sap que té gairebé la meitat dels francesos en contra i que, a més, s’ha normalitzat per tercera vegada el vot a una formació, com la de Marine Le Pen, que creu en una França que deixi de ser la de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Inquietant.