La calor asfixia però la política abrasa

El canvi climàtic ja és aquí, amb estius més llargs, primaveres retallades i termòmetres disparats. És asfixiant, es queixen els ciutadans. I és més car, perquè es consumeix més aigua i electricitat suplementària per a la refrigeració.

Calor aclaparadora a tot Espanya i “xafogor a Sanxenxo”, ha escrit a Twitter l’exvicepresidenta Carmen Calvo per la visita del rei emèrit Joan Carles I. Però hi ha alguna cosa pitjor que aquest sol implacable: les brases incandescents de la política a tots els fronts, tant l’internacional com el domèstic. La guerra d’Ucraïna va per llarg i les seues conseqüències en l’economia s’agreugen.

És de suposar que Vladímir Putin ja haurà purgat els seus serveis d’informació que li asseguraven poc menys que una passejada de dies, o a tot estirar dos setmanes, en una Ucraïna intimidada per les columnes de tancs russos. L’enteresa del president Volodímir Zelenski i la seua eficaç campanya comunicativa, amb presència virtual als Parlaments dels països aliats, lidera una població que no es deixa humiliar i que ja somia a guanyar aquesta guerra a Rússia. “Atenció –adverteix el general francès Olivier Kempf– perquè vam sobrevalorem al començament l’Exèrcit rus, però no hem de subestimar-lo ara.” Per a aquest geoestrateg, amb l’entrada de Finlàndia a l’OTAN Rússia es trobarà amb 1.300 quilòmetres de frontera amb l’Aliança, una cosa que no tenia abans de la invasió.

Mal negoci. Tot i així, aposta per negociar amb Putin en el seu moment, que creu que encara no ha arribat. “Que és un criminal de guerra i un carnisser? Pot ser.

Però és el cap de Rússia i caldrà arribar a acords”, pronostica.Mentrestant, a la Rússia tancada a qualsevol crítica sota ferri control informatiu, van sorprendre les declaracions en un programa de televisió en directe d’un analista, Mikhaïl Khodariónok, que es va atrevir a dir, davant l’estupor dels seus contertulians, que “la principal deficiència de la nostra posició politicomilitar és que estem en plena solitud geopolítica i, encara que no ho vulguem admetre, pràcticament tothom està contra nosaltres, per la qual cosa hem de sortir d’aquesta situació”. Trasmudada la presentadora del programa, Olga Skabéieva, per les declaracions d’aquest coronel retirat, encara va rebre un altre impacte per un míssil dialèctic, atesa la seua total militància putinista: “Hom no s’ha d’empassar els tranquil·litzants informatius (...) La situació, francament parlant, empitjorarà per a nosaltres.” Empitjorarà la situació per als russos, segurament, però també per a molts milions de persones arreu del món per l’amenaça d’una imminent fam generalitzada, si segueixen bloquejats els ports ucraïnesos pels quals s’exporta el gra per a la farina de consum humà i l’aliment per al bestiar. Per un desproveïment similar va esclatar la Primavera Àrab.

Nacions Unides adverteix de grans migracions i violents aldarulls en moltes geografies si no es restableix el subministrament d’aliments.Aquest és l’ardent panorama mundial que barreja guerra, refugiats, retracció econòmica i incertesa. Però és difícil buscar refugi en l’escena domèstica. Les sessions de control al Govern de l’Estat al Congrés dels Diputats d’Espanya són una aula en la qual s’imparteix diàriament l’assignatura de mala educació i falta de respecte.

No hi ha amb prou feines cabuda per a l’enginy, la intel·ligència creativa o la ironia, sinó que predominen el soroll, l’esbroncada i l’enfrontament dialèctic. Els mateixos diputats haurien de votar una disposició per impedir que es retransmetin les sessions per ràdio o televisió. Hi sortirien guanyant.

Ells i el país.