El projecte de Sánchez per a una Espanya més rellevant

Aconseguirà fer aquest ambiciós projecte, o no, però la intensa activitat internacional de Pedro Sánchez no perd pistonada: l’ofensiva constant a Brussel·les, les reunions amb inversors internacionals a Nova York o Silicon Valley, els contactes d’alt nivell amb empresaris tecnològics a Davos o aquesta visita de Bill Gates a Moncloa no són peces soltes, sinó que responen a un pla per assentar Espanya com un país més rellevant a Europa. Sumin a això la victòria, aconseguida amb Portugal, de declarar “illa energètica” la península Ibèrica.

Array La crisi de l’energia que va esclatar amb la guerra d’Ucraïna l’afronta la Unió Europea amb l’objectiu de dependre menys del gas i del petroli rus. Això ofereix l’oportunitat extraordinària a Espanya de convertir-se en un país més rellevant: es tracta d’aprofitar la seua posició geoestratègica i el seu valuós capital de sis plantes regasificadores que transformin el gas liquat que arribi en vaixells des d’Amèrica o el golf Pèrsic.

L’Atlàntic ja és avui una peregrinació de vaixells que porten a Europa el gas que es deixa de comprar a Rússia i amb què Putin finança la guerra. Al món s’estan repartint cartes, de nou, a la partida de conformar un nou ordre internacional. I Espanya, aquesta vegada sí, està asseguda a la taula.

La idea és limitar la dependència energètica de Rússia, però també la dels microxips i altres components electrònics essencials que arriben de la Xina. Per no referir-se als medicaments de gran consum, com es va patir en pandèmia. Ho va advertir Borrell al Foro Next Educación: “A Europa no es produeix ni un gram de paracetamol perquè és més barat portar-lo d’Àsia; el problema és que quan esclata una pandèmia i allà el necessiten, es talla el subministrament.” I aquest exemple del paracetamol val per a qualsevol element que, en la seua absència, pot crear una crisi sanitària o parar la producció de les fàbriques d’automòbils com ja està succeint.Aquesta voluntat d’adquirir protagonisme efectiu en el pla tecnològic per ser país productor de microxips, i clau en l’energia, requereix no només gestions eficaces a alt nivell, sinó també decisions complementàries com l’enviament de bateries de míssils a Lituània per defensar la frontera de la Unió amb Rússia.

En poques setmanes l’Assemblea de l’OTAN es reuneix a Madrid, quaranta anys després de l’ingrés d’Espanya a l’Aliança, amb Leopoldo Calvo Sotelo com a president del Govern.El trist del nostre pati polític és que si ets a Davos negociant amb el president d’Intel o acordant gairebé cinc mil milions d’inversió amb l’emir de Qatar, no pots estar responent a l’última astracanada d’Abascal o de Cuca Gamarra, per no dir la de suposats socis com Echenique o Rufián.L’oposició de dretes reclama eleccions i com més aviat millor i el clam mediàtic es reforçarà, probablement, després de les eleccions andaluses. Però amb “geometria variable”, dit amb altres paraules, acordant això amb uns i allò amb d’altres, Pedro Sánchez aspira a portar les eleccions a començaments de l’any 2024, tenint en compte que en el segon semestre del 2023 li correspon a Espanya la presidència de la Unió Europea, una cosa que succeeix cada tretze anys i mig. I Pedro Sánchez no s’ho vol perdre.El problema pot ser que, pels seus mèrits, guanyi la Champions, però que, pels seus errors i distraccions internes, perdi la lliga espanyola.