Passada la Covid, la democràcia és més fràgil

És una constatació generalitzada: a Europa, Amèrica i Àsia les democràcies s’han debilitat com a conseqüència de les transformacions produïdes per la crisi de la Covid. L’Àfrica va a part, perquè amb prou feines hi existeixen règims democràtics consolidats, segons paràmetres occidentals. Sembla excessiva l’opinió de l’analista Moisés Naím a l’afirmar que, “en els últims deu anys, alguns dirigents totalitaris han liquidat la democràcia i no ens n’hem assabentat”.

Però és cert que el percentatge de població mundial que viu sota dictadura ha passat del 49 al 70 per cent en una dècada. Sobre aquest debat, el sociòleg Carlos Malo de Molina, en conversa mantinguda amb Pablo Ulloa, president de FIO (Federació Iberoamericana d’Ombudsman), entén que, “després de la Covid, les democràcies s’han debilitat perquè els governs s’han enfortit i els mitjans de comunicació s’han empobrit”. En aquest període de crisi sanitària i en nom de l’excepcionalitat de la situació, la major part de governs, de qualsevol signe, va adoptar decisions molt importants amb prou feines debatudes en els parlaments.

Es van aprovar extraordinàries inversions amb risc de corrupció en alguns casos; es van adjudicar concursos de compres de material sense control i es van oblidar, en general, les més elementals regles de competència. En aquesta excepcionalitat, en part justificada, van nadar a plaer comissionistes, oportunistes i amb freqüència familiars dels polítics.Silenciat per les circumstàncies el control del Parlament, els mitjans de comunicació, tret d’excepcions honroses, van dimitir de la seua tasca fiscalitzadora. En part es va deure al fet que la pandèmia els va atansar a la fallida i van dependre més que mai de la publicitat institucional, o qualsevol tipus d’ajuda pública.

Els dos fenòmens combinats (governs més forts i mitjans més febles) van convertir les democràcies en més fràgils.A aquesta situació se suma la polarització imparable de les opinions públiques de tot el món. Les mateixes xarxes socials i els algoritmes que les governen condueixen a aquesta polarització que genera tanta crispació. El món polític avui està més alterat a tot arreu i les posicions a l’alça solen coincidir amb les propostes més radicals d’un i l’altre extrem de l’espectre ideològic.Al Congrés sobre La sociedad digital y desafíos para el derecho público celebrat a Santo Domingo per iniciativa del defensor del poble dominicà, Pablo Ulloa, van coincidir jutges, juristes, acadèmics, periodistes i militars en el diagnòstic d’especial gravetat que afecta la salut democràtica de la societat digital amb riscos evidents en l’àmbit de la governança i de la ciberseguretat.

Denominats com “els nous senyors feudals de la informació”, o “els quatre genets de l’Apocalipsi”, es van reiterar acusacions fundades a Facebook, Twitter, Amazon i Google sobre el seu domini del món en la societat digital actual. “En la crisi del Brexit, per exemple, una empresa com Cambridge Analytica va manejar dades personals de la ciutadania sense el seu consentiment, dades que ni tan sols es faciliten als governs”, va apuntar el professor Antonio Troncoso, que va obrir el Congrés. “Tot és big data”, es va assenyalar en les intervencions, però “no hem de claudicar davant de l’algoritme”.

Al cap i a la fi, el filòsof Daniel Innerarity, allà citat, ens recorda que davant el big data i la intel·ligència artificial, l’ésser humà té la capacitat de “contextualitzar, d’ordenar”. I la comprensió del món actual, tan complex, està en relació directa amb la comprensió del context, del marc en el qual ens trobem. Retenim aquesta capacitat d’interpretar l’allau de dades que ens nega. Oportú Congrés biennal. De referència.