Cada dos dies, un sobresalt garantit

És la “nova normalitat”, concepte encunyat durant la pandèmia. Tal com està el món, la nova normalitat és un sobresalt cada quaranta-vuit hores. El front ucraïnès està a menys de quatre hores de vol d’Espanya i a dotze d’Amèrica.

Però aquesta guerra no és només de tancs, míssils, drons i refugiats. És també conflicte energètic, diplomàtic, econòmic, tecnològic i de la informació. Així, el tall de gas rus planteja seriosos dubtes, amb insomni, a mig Europa sobre com s’escalfarà l’hivern que ve, o amb la reducció del subministrament de gas algerià es pressiona Espanya perquè no li passi gas al Marroc, el seu enemic històric, i la retenció del gra collit als ports d’Ucraïna amenaça de fam la meitat d’Àfrica.

Mentrestant, a la borsa, el canvi de cinc consellers independents en una empresa clau en la tecnologia militar com Indra enfonsa la cotització un 15 per cent en un dia, o l’avanç de l’estiu crema gairebé cent mil hectàrees de bosc a la península Ibèrica. La llista es fa interminable i la ciutadania espera el sobresalt de demà passat, que ningú no sap per on vindrà. Espanya té una posició geoestratègica clau per a l’OTAN, com ha recordat el secretari general, Jens Stoltenberg.

Disposa de gairebé 8.000 km de costes, si es compten els arxipèlags, la qual cosa li ha permès instal·lar sis plantes regasificadores. A l’estar situada a només catorze quilòmetres de l’Àfrica, la península Ibèrica es converteix en un autèntic portaavions entre Amèrica, l’Àfrica i l’Orient Mitjà, però amb l’inconvenient que pateix intensa pressió migratòria pel sud, amb tragèdies freqüents com la de divendres passat a la frontera de Melilla: una carnisseria estremidora amb trenta-set morts i centenars de ferits. Abans del cop de volant diplomàtic del Govern cap al Marroc, la seua policia hauria estat animant el salt de la tanca en comptes de provar de contenir-lo.

Pedro Sánchez demanarà a l’OTAN a Madrid més defensa per al flanc sud europeu.Venen noves situacions de tensió: la ciutat de Madrid està blindada aquests dies per la celebració d’una assemblea de l’OTAN que es qualifica d’“històrica” ja abans de començar. Podria ser així, ja que altres reunions anteriors no es produïen en el context d’una reordenació accelerada del món com la que vivim. Deu mil policies a terra i al subsol més dotzenes d’aeronaus i drons oferiran seguretat als tres mil participants de cinquanta delegacions.

Una d’aquestes persones és Joe Biden, una altra és Macron, una altra el rei Felip VI, i així successivament.Però aquests atacs poden arribar també pels ordinadors o els telèfons intel·ligents; s’han reforçat les infraestructures crítiques per evitar una apagada elèctrica generalitzada, o la paralització dels radars que regulen el trànsit aeri i marítim. Es diria que al món actual la distància entre excel·lència tecnològica i caos organitzatiu s’estreny constantment. Pocs clics separen el cel de l’infern.

I cada peça del tauler presenta un risc cert de ser activada a distància. Llegeixi’s la ruptura unilateral de l’Acord d’Amistat entre Algèria i Espanya en la qual es va veure la mà de Putin demanant aquest càstig al seu principal aliat a la Mediterrània. Sobresalt a Madrid.

Després de la petició d’ajuda a la Unió Europea, des de Brussel·les es va advertir que tallar unilateralment amb un soci és com trencar amb tots. Sobresalt a Alger i retirada del comunicat. En fi, un desfici.