El món s’està enredant massa

El senyal d’alarma el tenim diàriament a les gasolineres, els supermercats, les borses, els bancs i els bitllets aeris. Encara que no es llegissin periòdics i emmudissin les televisions, les ràdios i les xarxes socials, la ciutadania percebria igual que aquí passa una cosa profunda, que fins i tot va a pitjor. Els governs d’Europa i d’Amèrica subvencionen alguns productes per posar un pedaç d’alleujament a la picossada que suposa cada factura.

Però, quant de temps podran aguantar aquest esforç? Perquè tot és a crèdit, o sigui, augmentat el deute nacional que rebenta costures. Ja ha caigut Boris Johnson, que confiava que la guerra d’Ucraïna el salvaria. Allà és gairebé un heroi perquè va visitar dos vegades Kíiv, va ser molt bel·ligerant amb Putin i va donar més armes, i més sofisticades, que d’altres.

Però el seu electorat no li ha perdonat la seua frivolitat, amb festes al 10 de Downing Street mentre reclamava prudència i aïllament al país. Boris obre la llista de caiguts per la doble guerra: la de la Covid i la d’Ucraïna. Amb la seua implicació decidida en la segona, la militar, volia salvar-se dels estralls i errors de la primera, la de la pandèmia.

En cauran d’altres, gent que igual avui estan tranquils perquè les enquestes els somriuen o les expectatives de victòria electoral els dibuixen un futur temptador. La incertesa atrapa qualsevol. La inflació sostinguda pot polvoritzar suposats paradisos.Per altres motius, perquè el seu govern de coalició esclatava, ja va dimitir més tard Mario Draghi, president del Consell de Ministres d’Itàlia.

Premonitòria i inoblidable aquella fotografia parlant per telèfon assegut en un banc del Museu del Prado, durant la visita a Madrid dels mandataris de l’OTAN, provant de subjectar ministres a l’altre costat del fil. Com devia ser la crisi, que va abandonar l’Assemblea i va volar d’urgència cap a Roma. No va poder salvar el seu gabinet, el més assenyat de la recent història italiana.

Ja veurem el que vindrà ara.Macron, per fortuna, no ha dimitit. Però ja ha advertit els francesos que això va per llarg i que, si Rússia continua jugant amb l’aixeta del gas, el fred es farà insuportable per a alguns països i el cost econòmic, inassumible. Per més que França tingui la generació d’energia basada en centrals nuclears.

Alemanya fa exercicis de contenció energètica, però l’única certesa és que dependre del gas rus no va ser una opció estratègica encertada. El carbó torna a la fama arrancant llàgrimes negres pel tema del canvi climàtic. És una seriosa amenaça de regressió.Complirem cinc mesos de guerra i el final no es divisa.

Al contrari: el dòlar assoleix la paritat amb l’euro mentre que el ruble es referma. “Fent guerres econòmiques som uns fletxes”, ironitza un professor en un xat d’experts en estratègia. Ucraïna ja ha perdut més del 30 per cent del seu producte interior brut i es calcula que Rússia, el 10.

“Per acabar concedint que Putin es quedi el Donbass, tal com es va annexionar Crimea l’any 2014, no feia falta tot això”, reconeix en privat un alt càrrec de la Unió Europea. “I a sobre, amb el drama humà de cent mil víctimes i cinc milions de refugiats. Encara més: Ucraïna, que era una societat urbana més moderna que Rússia, està literalment planxada”, afegeix.

Reconstruir-la pot costar 750.000 milions de dòlars, l’equivalent als Fons Europeus de Recuperació. Definitivament, el món s’està enredat massa.