Alguna cosa es mou al fortí de Putin

“Són moviments de grans masses a mínima velocitat. Com els transatlàntics a l’atracar, que avancen a velocitat de centímetres per hora”, expliquen els professors de Física. Un exemple equivalent seria Rússia.

Són moviments a velocitat ínfima però alguna cosa es desplaça. A l’aparent panna de glaç de gel rus passen coses com aquestes: dotzenes de regidors de l’àrea de Moscou i de Sant Petersburg van firmar un escrit en favor que s’aturi la guerra i que dimiteixi Putin. En paral·lel, el búnquer comunista ha demanat més mobilització a Ucraïna per acabar amb Zelenski.

I dijous passat, Putin va apreciar una certa distància en el líder xinès Xi Jinping i va haver de concedir-li una frase reveladora: “Comprenem les vostres preguntes i preocupacions” (per la situació a Ucraïna, s’entén). Tot això és encara poc transcendent, però no existia abans. Alguna cosa es mou lentament en contrast amb la velocitat amb la qual a Occident creix la inflació, la por d’una guerra de dos anys i la muntanya d’un hivern amb risc de calefacció insuficient.

Així està la caldera del món.L’assumpte de fons és que Ucraïna no es rendirà i que Rússia no pot acceptar la seua derrota. A veure com se surt d’aquí, conversàvem amb Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Exteriors i Seguretat. Els Estats Units estan còmodament instal·lats en aquest conflicte venent gas car, fabricant armes i reforçant posicions territorials amb l’ampliació de l’OTAN a països fronterers amb Rússia, com Finlàndia i Suècia.

Europa paga la factura de més inversió militar, inflació disparada i crisi energètica. Rússia perd en massa joves ben formats que prefereixen emigrar, denunciaven els regidors, dolguts perquè “ara el país és més temut i odiat al món”. Tot això és cert i genera algun moviment, encara que massa lent.Mentrestant, a Europa poden canviar governs.

A Suècia, encara que va guanyar el Partit Socialdemòcrata, la ultradreta es farà forta. A Itàlia pot passar el mateix abans de finals de mes. A Espanya el president Pedro Sánchez ha recuperat algun oxigen perquè “al juny estàvem baixos”, reconeixen fonts de La Moncloa.

Sembla que la pugna amb el Partit Popular va per mesos d’avanços i retrocessos. Com el front a Ucraïna. Qualsevol error impacta en una opinió pública que les condicions de vida difícils sensibilitza al màxim.Camí d’unes eleccions legislatives generals que toquen el novembre del 23 i que Sánchez provarà de portar al gener del 24, hi ha la meta volant del maig amb municipals i autonòmiques en dotze comunitats.

Tradicionalment, qui guanya les municipals guanya després les legislatives –i els socialistes aspiren a guanyar en ajuntaments i diputacions una altra vegada–, però ho tenen molt difícil. Les enquestes pugen i baixen però de moment el que importa és “ràdio carrer”, com diu el càntabre Miguel Ángel Revilla. I ara mateix el carrer, segons va radiant, està alterat pels preus, preocupat per la guerra, desconfiat de la capacitat dels seus dirigents, tant del govern com de l’oposició, que entrepussa en contradiccions.

Però passar, passar, de moment no ha passat res greu quan a tots els països s’anunciaven mobilitzacions pel malestar social. On és el miracle? Doncs, en part, en les mesures socials de reducció de costos de transport, subvenció de combustible, rebaixes de l’IVA, etc. El costat dolent és que tot és a crèdit i amb el deute disparat.

Per això la UE mira cap a les empreses energètiques i els bancs. S’ha de pagar el despropòsit que vivim.