Fins i tot els russos fugen de Putin

Desconcertat per la ferotge resistència ucraïnesa a la invasió, Vladímir Putin reforça la seua ofensiva: amb una mà maneja la clau del gas per deixar gelada mig Europa i obligar-la a tolerar la invasió; amb l’altra, activa la mobilització de tres-cents mil soldats més per reforçar el seu fins ara ineficaç exèrcit. Alhora, ordena celebrar referèndums il·legals a les zones ocupades i fa lliscar amenaces sobre l’ús d’armes nuclears “tàctiques” en zones envaïdes. A prendre seriosament, segons l’OTAN.

No li va bé, de moment, en cap front, a excepció del més senzill: tancar els gasoductes. Això no vol dir que Putin estigui liquidat; ni tan sols que no vagi a perdre els dramàtics desafiaments que ha provocat. Està clar que Ucraïna no es rendirà i que Rússia no es pot retirar com a derrotada. Però pel camí, el jerarca pateix i continua sorprenent-se per contratemps dels quals no el van advertir els seus serveis secrets: el que es va presentar com una guerra llampec, tipus la dels Sis Dies a l’Orient Mitjà, ja acumula mesos i no se’n veu el final.

El que esperava que fos una fallida interna de la Unió Europea s’ha canviat en adhesió exprés de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, amb Geòrgia i Moldàvia trucant insistentment a la porta del club de defensa. Pitjor encara: l’ordre de mobilització de tres-cents mil homes, de la qual esperava una acollida patriòtica, ha generat una desbandada general. No només els ucraïnesos, suecs, finlandesos i moldaus ho temen.

Milers d’homes russos, generalment ben formats en escoles tècniques i en universitats, fugen del país. S’han esgotat els bitllets aeris i es formen cues quilomètriques de cotxes fins a la frontera amb Mongòlia. El mateix portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s’ha referit a la “histèria generada en la població” i ha reconegut errors en la comunicació.

Confessa que tenien previst un primer impacte emocional però no que durés tants dies, i menys encara que la gent provés de sortir de Rússia en bloc.El problema és on anar. La Unió Europea té tancats els visats als russos i els que hi van entrar com a turistes recorren a tot, inclosos matrimonis de més o menys conveniència. Ningú no desitja tornar a Rússia; i d’allà volen sortir els que estan en condicions d’edat, cultura i algun estalvi.

Putin pot guanyar territoris en aquesta contesa però està generant una descapitalització de talent evident al seu país.Inesperadament, o no tant, li han sortit alguns aliats europeus. El ministre d’Exteriors hongarès es va reunir a l’ONU amb el seu homòleg rus Lavrov trencant el bloqueig europeu. Berlusconi va revolucionar el final de la campanya electoral italiana declarant que Putin ha d’ocupar Kíiv, la capital ucraïnesa, i fer fora Zelenski.

Forma part del front de dretes amb Matteo Salvini, que critica Ursula von der Leyen, i amb Giorgia Meloni, probable nova primera ministra i enemiga de l’euro. La crisi política italiana dels darrers vint anys pot desembocar en un govern d’extrema dreta que se sumi al que acaba de passar a Suècia. Mals temps per a aquests països i per a la Unió Europea.

El professor Manuel Castells explica aquest ascens dels ultraconservadors per dos raons: l’increment de la por a la immigració i la violència i, d’altra banda, per l’enorme desprestigi de les institucions polítiques, especialment entre els joves. Risc de borrasques amb forta calamarsa.