Borrell combat la dependència europea

D’agrair. La claredat expositiva de Josep Borrell, alt representant d’Afers Exteriors i Política de Seguretat d’Europa, sorprèn a tothom i molesta uns quants però galvanitza les opinions perquè solen ser un bany preventiu de realitat i un estímul per al debat imprescindible sobre el futur immediat. Borrell va davant de l’actualitat; alguns mesos, almenys.

Davant de la crisi energètica que ens queia al damunt sense divisar-la, va anunciar que convindria rebaixar les calefaccions diversos graus per resistir millor l’hivern que Vladímir Putin ens estava preparant. Gran enrenou. Fins i tot reaccions irades.

Som a la tardor i ja hi ha governs proposant el que Borrell va predir. El recent discurs als diplomàtics de la Unió Europea –que ens representen en 134 països– va ser una autèntica reprimenda: “M’assabento abans de les coses pels diaris que pels vostres informes.” O “sense comunicar, ni estar a les xarxes socials no s’arriba a les ànimes de les persones”. El discurs ha de ser emmarcat pels seus titulars inoblidables.

És difícil resumir en tres frases una anàlisi de com era l’Europa que convé sacsejar per construir-ne una altra. “La nostra prosperitat s’ha basat en una energia barata importada de Rússia, en l’accés a béns barats procedents de la Xina i en una seguretat dependent dels Estats Units des dels anys cinquanta. “Però la festa s’ha acabat.” “En el món diferent en què estem, hem de ser tan autosuficients com es pugui en energia, matèries primeres crítiques, materials rars, entorn digital i amb més autonomia en defensa.” Això ens passava i aquesta triple dependència és la que cal resoldre.Altres debilitats europees les va denunciar Borrell durant la pandèmia de la Covid advertint que tenim més de mil laboratoris però no es produeix ni un gram de paracetamol, medicament que depèn de la importació de l’Índia i la Xina.

Per estalviar uns cèntims i amb subministrament garantit, tret que allà necessitin tota la producció. Com va succeir en la crisi sanitària mundial.Si d’una cosa positiva ha de servir la crisi generada per la invasió d’Ucraïna és perquè milers de funcionaris burocratitzats es desemmandreixin a Brussel·les, o allà on siguin, que els Governs prenguin decisions operatives per reduir la dependència energètica i perquè un cabal d’iniciatives contribueixi a dibuixar aquesta nova Europa autònoma.Potser aquest discurs tan aclaridor sobre el que som i el que hem de ser l’hauria d’haver pronunciat una altra autoritat europea. Però ho ha dit el vicepresident Borrell amb la solvència i la decisió habituals.

A totes les capitals europees ha generat un debat positiu. Europa necessita una reacció i el drama actual pot ser l’oportunitat per generar-la.Mai l’horitzó va poder ser més incert, en general i en particular. En l’economia mundial i en la política domèstica.

Preguntats alguns presidents autonòmics –del valencià Ximo Puig a la riojana Concha Andreu– i diversos presidents de diputació populars sobre la renovació dels seus mandats en les eleccions de l’any que ve, la resposta va ser equivalent: “Sí, en principi, però ja veurem com estem llavors.” No és per a menys. Incertesa total.Si Alemanya no descarta entrar en recessió l’any vinent pel gas rus, si la nova primera ministra britànica, Liz Truss, ja adverteix que no farà marxa enrere en el seu pla financer ultraliberal que està enfonsant la lliura i alterant els mercats, i si la guerra no s’atura, ves a saber com estarem al maig.Pel camí, s’agraeixen paraules clares i que algú marqui el rumb.