Biden, de sortida, i Trump, boig per tornar

La guerra d’Ucraïna ho remou tot. La interpretació que es fa dels esdeveniments fomenta una desconfiança creixent cap a la Unió Europea. Estimen alguns governs llatinoamericans, tal com reflecteixen bastants comentaristes i mitjans, que no s’hauria hagut d’arribar fins aquesta situació.

Els simpatitzants de Moscou deixen anar la idea que la invasió va ser la conseqüència d’haver plantejat l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN.

Array Va ser un error, sens dubte, però no justifica una guerra que més aviat respon a l’ànsia nostàlgica del vell imperi rus que Vladímir Putin encarna. El problema ara és on ha arribat aquest home, que, ja desesperat, buscant una porta de sortida que no troba, adverteix que “aquesta és la dècada més perillosa des de la Segona Guerra Mundial”. Inquietant.

El malestar per la guerra no és exclusiu d’Europa. Als Estats Units li va bé perquè ven més gas, més petroli, armes i tecnologies d’última generació, encara que ja sent la inflació. La resta d’Amèrica nota les conseqüències del conflicte a la cistella de la compra i en el combustible, cada vegada més car.

Creix l’enuig popular. Aclarida la incògnita brasilera en favor de Lula, tot augmenta la incertesa sobre el decisiu any 2023, que és preelectoral a diversos països estables de la zona, com Panamà i República Dominicana. Però sobretot, als Estats Units.

Biden està de sortida, i Trump, boig per tornar. El demòcrata no anirà a la reelecció pel seu aparent envelliment accelerat. Intentar-ho seria un suïcidi.

En canvi, el republicà només deixarà de postular-se de nou com a president si l’hi impedeixen els tribunals, o el Congrés. Se li acumulen problemes judicials pel fisc, per l’intent de falsejar les eleccions, per l’assalt al Congrés i per ocultar a la seua casa de Florida documents secrets que es va emportar de la Casa Blanca. Ho té difícil però, per si l’inhabiliten, ja està a punt un inquietant programa de desestabilització que inclou la desobediència civil i que no exclou la violència contra institucions, com es va veure en l’assalt al Capitoli.

Ara hem sabut que, en aquelles crítiques hores, l’entorn de Donald Trump, inclosa la seua família, tractava que avortés l’operació, però ell és imparable. Cinc morts i una catàstrofe d’imatge va costar el despropòsit, que hauria pogut ser bastant més sagnant. Del clima de polarització i histèria actual dona compte l’intent d’assassinat a martellades de la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi.

No era divendres passat a casa seua però el conspiracionista assaltant va ferir el seu marit.Enmig d’aquesta desconfiança llatinoamericana creixent cap a Europa, l’esperança allà es diu Josep Borrell, alt representant d’Exteriors i Seguretat. És l’única autoritat europea real que parla i visita la zona. Recentment a l’Argentina i Xile –es va nacionalitzar argentí en homenatge al seu pare, nascut al peu dels Andes, fill d’un emigrant català–, el polític espanyol va assegurar que comença un nou temps.

Les seues declaracions han ressonat a tot el continent. El Diario Libre Metro de Santo Domingo, dijous passat, elogiava Borrell per declarar que “reconeixem que Amèrica Llatina i el Carib no han rebut per part europea l’atenció estratègica que mereixen. Toca despertar.

Proposem un aprofundiment de les nostres relacions”. Fa exactament un any, Borrell, en una intervenció en Next Education, havia diagnosticat el problema: “Amèrica Llatina no és al radar de la Unió Europea.” Del diagnòstic vol passar al tractament amb urgència. Així sigui.