La indústria de la defensa demana pas

Vladímir Putin pot guanyar la guerra de l’energia aquest hivern, però ja porta aconseguida alguna inesperada derrota en altres fronts. En el pla diplomàtic, per exemple. Moscou no podia imaginar que les opinions públiques de Finlàndia i Suècia, històrics països neutrals, fessin tal tomb en només setmanes, que passessin a reclamar l’ingrés urgent a l’OTAN.

Aquest conflicte, que va camí del primer any de durada, actua a tots els països com un relaxant per a aquelles societats que, en un altre moment, s’haurien alterat al comprovar l’augment de la despesa de Defensa en els seus Pressupostos o els ajuts per enfortir una emergent indústria militar. “A Barcelona n’hi hauria prou que se sabés que es fabricava allà un caragol amb destinació a un carro blindat perquè es produís una mobilització”, afirmava un president de companyia convençut de la hipersensibilitat de la societat catalana sobre aquest assumpte. Això era així abans.

Avui, probablement, els catalans estarien més a prop dels bascos, que són conscients des de sempre que existeixen factories d’armes en alguns polígons, perfectament integrades al teixit industrial. A Madrid es va convocar el 26 de juny una manifestació contra l’OTAN coincidint amb la seua Assemblea General: hi van assistir diversos milers de persones. Sí, però en altres temps i circumstàncies, la protesta podria haver estat multitudinària.

Res a veure.Tot està canviant a marxes accelerades: el temor que genera la guerra, encara que Espanya i Ucraïna estiguin a tres mil quilòmetres, canvia la perspectiva. En el col·loqui Space & Defense Industry Summit que es va celebrar a Sevilla fa uns dies es va reiterar que la protecció de les llibertats als països democràtics necessita una bona estructura defensiva. I que aquesta defensa no ha de ser tan dependent d’altres països com ho és ara.

Per això l’enfortiment d’una indústria militar pròpia s’incorpora en l’estratègia d’aquells països que s’ho poden permetre. El problema no és només comptar amb armes tecnològicament avançades, sinó que també és fonamental disposar de subministraments i recanvis. A França inquieta ara que el suport a Ucraïna estigui buidant els seus arsenals, per la qual cosa, en cas d’un atac, s’estaria en situació d’indefensió.Coincidint amb el Summit de Sevilla –ciutat que ressorgeix com a centre de convencions rellevants– se celebrava a Toledo el primer Congrés Civicomilitar de Sociologia.

Inèdit. Poc es coneix que l’Exèrcit de Terra disposa d’una unitat –Prefectura dels Serveis d’Informació i Assistència Tècnica– integrada per oficials i caps que són sociòlegs, investigadors operatius i estadístics, que constitueixen un suport de gran valor per a la presa de decisions del comandament. En el rerefons del Congrés, hi ha el convenciment que les ciències socials poden ajudar a una millor gestió de les organitzacions jeràrquiques i la necessitat d’entendre’s millor amb la societat a la qual es pertany.Aquestes dos importants reunions es produïen amb tota normalitat en una Espanya tranquil·la però crispada en el seu Parlament, que ha trencat sostres de debats, amb grolleries inadmissibles en les últimes jornades.

De nou l’esquizofrènia entre un país que treballa i conviu pacíficament i un sector aïrat al davant que s’instal·la en la provocació verbal i que desdibuixa la realitat i aconsegueix així amb freqüència més atenció en els mitjans de comunicació. “Som superiors moralment”, va proclamar un diputat de Vox des de la tribuna del Congrés dels Diputats per justificar greus insults masclistes. El supremacisme és un indicador alarmant dels excessos.

Val per a tota mena de fanatismes. Anem malament així. Atents.