L’any 2022 s’acaba, però el món no

Al fragor de les notaries, obertes fins a les campanades de Cap d’Any per firmar documents d’urgència, se suma un frenesí polític i institucional en qualsevol latitud per entrar nets a l’any 2023. A les notícies d’aquests dies, es condensa aquesta espècie d’acceleració compulsiva de la història. A la Xina s’ha arxivat per fi l’absurda política de “Covid Zero” que tenia milions de persones tancades en fàbriques i habitatges minúsculs amb l’obsessió de mantenir un titular –“ni rastre de la pandemia”– encara que el personal pogués morir per això d’avorriment o en qualsevol enfrontament amb la policia si protestava.

Al Perú, l’inefable Pedro Castillo, mestre d’escola, de llums molt limitats, va passar en tres hores de president a presidiari després de llegir unes quartilles, subjectades amb mans tremoloses, per dissoldre el Congrés, que es disposava a votar la tercera moció de censura en poc temps. Atents: Castillo va governar any i mig i va nomenar fins a cinquanta ministres en un ridícul aquelarre de desgovern i corrupció. Els qui per afinitat ideològica li van donar suport en algun moment –per exemple, Podem a Espanya– també aspiren que amb el nou any s’oblidi tal despropòsit.

L’oposició espanyola a Pedro Sánchez el compara amb Castillo. Manifesta agonia argumental.Mentrestant, a l’Argentina, aprofitant que el país no viu més que per a la glòria que li pugui oferir la seua selecció de futbol al Mundial, els jutges es van atrevir a condemnar a sis anys de presó l’encara vicepresidenta Cristina Kirchner.Cristina va rebre recentment un atemptat d’opereta, amb pistola encasquetada i proves esborrades a posteriori. Malgrat el furor futbolístic, hi va haver protestes i alguns polítics, entre els quals l’expresident Zapatero i la vicepresidenta Yolanda Díaz, van acudir a Buenos Aires a mostrar-li suport.

El seu cas, més que polític, és emocional; saben bé aquests atrevits jutges que, si a la tanda de penals contra els Països Baixos, Argentina no s’arriba a classificar, ells, a més de Messi, haurien corregut perill de mort. I Zapatero per allà. Quin tango.D’altra banda, a Alemanya, la policia va detenir perillosos membres de l’organització Ciutadans del Reich que pretenien assaltar el Congrés i liquidar –físicament, si fos necessari– el govern constitucional.

Que s’acaben les facècies sobre els cops d’estat a l’Àfrica, o en repúbliques bananeres. Això passa a Alemanya, liderat tot per un aristòcrata nazi, autodenominat Príncep de Reuss, que volia inscriure el seu nom al costat de patètics colpistes com Tejero a Espanya o el mateix Donald Trump. I, esgotant dates del desembre, Moscou i Washington van acordar un canvi de presoners: la basquetbolista Britney Grinner, de l’NBA, pel traficant d’armes rus –i segurament agent secret– Víktor Bout.

A aquesta cascada de notícies que esglaia el món, sumin-li les tragicomèdies nacionals. A Espanya, per exemple, es va celebrar el 44 aniversari de la Constitució democràtica, al qual no van assistir Vox (a una part almenys) ni els nacionalistes. O sigui, nacionalistes tots.

Sí que hi van estar, encara rai, PSOE i PP, però per acusar-se mútuament d’incomplir la Constitució. Disc ratllat.Per sort, la ciutadania, a gairebé tot arreu, es mostra serena i garanteix l’estabilitat que polítics, jutges i mitjans li neguen. Ens ho resumia en una pregunta l’amo d’un restaurant d’un poble a la serra de Madrid: “Com s’explica que la ràdio i la televisió diguin que això va molt malament, si jo ho veig cada vegada més animat?”.

Esperin, que l’any encara no ha acabat.