La política s'incendia encara més que els boscos

En situacions tan tenses com les que estem vivint en la política espanyola, és quan més es troba a faltar personatges intel·ligents i brillants com Alfredo Pérez Rubalcaba, que va marxar prematurament; o Miquel Roca Junyent, que per fortuna continua disponible per a la raó i el “seny” a Barcelona, encara que no el tinguin en compte els nacionalistes, que ignoren l’advertència de Pedro Sánchez que “el procés ja s’ha acabat”; o fins i tot Joan Manuel Serrat, que acaba de retirar-se quan més el necessitem. Vaig recordar Rubalcaba quan celebràvem la setmana passada setmana a Culleredo (Corunya) el Foro Next sobre “la xacra dels incendis” analitzant les causes de la proliferació de sinistres forestals que l’estiu passat van assolar Espanya i el món amb una virulència inusitada. Escoltàvem experts i testimonis, però la ment la teníem dividida entre els incendis allà analitzats i el foc inquietant que cremava intensament a les Corts on per unes hores “ens vam abocar a l’abisme”, segons un alt càrrec de Presidència del Govern.A la pregunta de què fa un professor de química en la política, Rubalcaba, en l’enregistrament del documental 40 años de democracia (Canal Historia i TVE) ens havia dit: “Des de la tribuna d’oradors veia l’hemicicle com la taula periòdica dels elements; allà hi havia gasos nobles i també terres rares; els metalls, que eren els meus, un grup de gent moderada, mal·leable, dúctil, brillant per moments.

I després hi havia els que no es feien amb ningú; i diputats hiperactius. La química funciona com la vida.”Seguint l’enginyosa comparació de Rubalcaba, que veia l’hemicicle com la taula periòdica, el que vivim a Espanya, i al món, permet veure el Parlament com un teatre d’incendis devastadors en jornades cada vegada més dramàtiques. Espanya no és el Perú, per fortuna; ni tampoc el seu Parlament ha estat assaltat per irats ultradretans com el Capitoli.

Però sí que va ser escenari d’un cop d’estat amb el guàrdia Tejero, pistola en mà, fa quaranta anys. Ara proliferen comparacions arriscades amb aquell lamentable atemptat que no fan altra cosa que avivar el foc amenaçador.“Cal distingir entre foc, incendi i emergència”, explicava al Foro Next Educación el professor Juan Picos. Ja que a l’hemicicle ens trobem amb un greu incendi que voreja l’emergència.“L’incendi de Sibèria, iniciat al maig, encara dura”, va advertir Mayte Zaitegui-Pérez, de la Fundació Europea del Clima.

Doncs el del Congrés espanyol és encara més llarg, perquè es va iniciar al principi de la legislatura quan Vox va qualificar d’“il·legítim” el Govern de Pedro Sánchez i el PP de Pablo Casado es va sumar al cor.“La despoblació rural és el gran problema dels incendis forestals”, va afirmar Valentín González Formoso, president de la Diputació corunyesa, “perquè l’abandó significa distracció en la prevenció”. En paral·lel, la desinformació general, producte de la manipulació informativa, porta a la distracció de la formació democràtica de la ciutadania que assisteix preocupada, però inerme, a la confrontació dels poders legislatiu i judicial que vivim en aquestes dates.“Sempre hi va haver incendis però abans a Galícia no es cremaven les cases, com ara passa”, va advertir el bomber Peter Brea. “Aquest estiu enviàvem una unitat a un poble per defensar-lo i el foc arribava abans que nosaltres.” Aquesta mateixa acceleració de l’incendi parlamentari és la que amenaça ara la convivència i la mateixa Constitució del 78 que els extrems polítics qüestionen.

Que no es cremi la democràcia en mans de piròmans extremistes!.