Esquerra i Podem, en auxili de Núñez Feijóo

Com ens haurem internacionalitzat, que en els brindis de festes, juntament amb els habituals desitjos de “pau, salut i amistat”, aquest any hem incorporat massivament altres frases aspiracionals tipus “que Putin pari la guerra d’Ucraïna” i que “els xinesos controlin la nova covid”. La ciutadania té un ull posat en el que passa al món perquè sap que de la guerra d’Ucraïna depèn el preu del gas, de l’electricitat i la carestia en els aliments. I tem una nova epidèmia.

Tanmateix, bona part dels dirigents actua com si tot fos política interior i cada un parla del seu llibre. Pere Aragonès, per exemple, president de la Generalitat de Catalunya, segueix amb allò del “dret a decidir” i el seu partit amb la “data del referèndum” sense concedir respir a Pedro Sánchez, que ha donat la cara pels seus (i en contra de l’opinió dels propis) a efectes de rebaixar els delictes de sedició i malversació. El líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, ha d’agrair a Esquerra Republicana el baló d’oxigen que li subministra.

Així que ja sabem que el 2023 el Partit Popular, per erosionar Sánchez, parlarà més de Catalunya que d’economia i energia, perquè per allà no rasca tant.Consultat un dirigent d’Esquerra sobre la seua manifesta ingratitud cap a Sánchez, argumenta que “això és per cobrir-nos dels atacs de Junts”, la minvant però influent força política de Carles Puigdemont, president fugit a Bèlgica. “És un teatret”, sentencia a Madrid una alta directiva d’una potent empresa asseguradora. Deu ser teatre, però Núñez Feijóo, després del penós episodi del món judicial, hi té un filó per desgastar Sánchez.Encara li queda al líder del PP una empenta amb què somia: que Pablo Iglesias mani a Podem a les eleccions generals d’una banda, mentre Yolanda Díaz i Izquierda Unida vagin per una altra.

Un membre del “comitè central” de Podem, antic militant antifranquista al Baix Llobregat, creu que “a les municipals i autonòmiques del maig anirem separats, però a les generals hi acudirem junts”. Si també van separats, donin Núñez Feijóo com a pròxim president. Si es controlen els egos i hi ha candidatura conjunta, ja es veurà.

L’empat tècnic entre PSOE i PP domina de moment.En altres països també es dona aquesta divisió entre polítics i ciutadans que miren al món i dirigents casolans que ignoren el context. Al Regne Unit una paraula creix com l’escuma en converses i cròniques: el “Bregret” (de “penedir-se”) que va substituint el “Brexit”. Només els més recalcitrants mantenen que sortir de la Unió Europea va ser una bona decisió.

Les vagues massives de final d’any i l’empobriment general adverteixen que va ser un gran error històric que nacionalistes d’altres confins europeus dissimulen perquè complica el seu discurs. “El procés català ja s’ha acabat i no es pot viure fora dels temps”, sentencia Pedro Sánchez. Mentrestant, als Estats Units, Donald Trump va entrepussant en el seu intent de tornar a la presidència dividint l’opinió republicana entre els que el veuen com a salvador i els que el temen com un llast.

En els demòcrates, Joe Biden s’està envalentint per tornar a presentar-se. Té a favor una cosa que encara no se li reconeix prou: està en guerra amb Rússia (que en realitat és una guerra encoberta amb la Xina) però havent delegat en l’heroica Ucraïna. És a dir, que Washington posa diners i armes i Ucraïna, escenaris devastats i els morts. Curiós tracte.