Benvinguts al decisiu i enigmàtic 2023

No s’acabarà el món el 2023, encara que al Brasil i a l’estat mexicà de Sinaloa ho sembli. Certa oposició ve anunciant-ho a Espanya des de fa un lustre i, tanmateix, anem cada vegada millor, excepte pel que fa a agressivitat verbal: la inflació més baixa de l’eurozona, l’ocupació més alta dels últims anys, el preu menys dolorós de l’electricitat gràcies a l’“excepció ibèrica” arrancada a Brussel·les, etcètera. Amb tot, avui costa més viure.

No s’acabarà el món, però sí que és veritat el que escriu en una targeta Manuel Baltar, president de la Diputació d’Ourense: “Feliç 2023, any decisiu.” Així és, el 2023 ens juguem els quatre anys següents. En cada municipi i província, en comunitats autònomes i al país sencer. Decisiu i enigmàtic any.

El panorama pot ser ben diferent a partir del maig, amb eleccions municipals i autonòmiques en dotze comunitats. Gairebé segur que a Espanya governarà en la pròxima legislatura qui guanyi significativament en aquesta cita electoral prèvia. Però còmputs generals al marge, vegem com pot canviar en cinc mesos aquest país.Encara que el Partit Socialista guanyés en aquest recompte global del maig, no seria el mateix si perdés la ciutat de Sevilla, la quarta en població, la primera gran urbs que governa el PSOE.

El nou alcalde Antonio Muñoz sembla assentat en un any, però cal votar. No serà igual si a aquest partit se li escapen algunes de les sis diputacions provincials andaluses que ara ostenta. O si l’independentisme guanya Barcelona, ciutat que fa quatre anys va salvar in extremis Manuel Valls, arribat de França per a una operació política fallida però que va prestar aquest servei.

Les enquestes sorprenen quan pronostiquen que l’extremeny Guillermo Fernández Vara podria no repetir, com la riojana Concha Andreu, mentre que altres sondejos els donen com a segurs. Tot està en l’aire, perquè no oblidin que José Ramón Bugallo va perdre l’alcaldia de Santiago per només tretze vots, tretze, encara que va recuperar la ciutat quatre anys després. Cada papereta importa.Anem al camp popular.

El normal és que Martínez Almeida renovi a Madrid, però la ciutat no va com anava. “S’encaminava a la majoria absoluta quan Pablo Casado el va nomenar portaveu nacional del PP”, estima Abel Caballero, alcalde de Vigo i president de la FEMP. El tema d’Isabel Díaz Ayuso es discuteix poc, malgrat la vaga dels sanitaris, encara que el que es mesurarà en general és quanta dependència de Vox li quedarà al PP per mantenir posicions, o per avançar.

El PP arrasaria ara a Saragossa, la cinquena capital d’Espanya, però a l’alcalde Azcón el destinen a mesurar-se amb el socialista Lambán, que governa Aragó amb un quadripartit. A saber.I després queden les incògnites dels aliats petits però imprescindibles. Enviarà Pablo Iglesias Podem a formar llistes diferents de les de Yolanda Díaz? En les autonòmiques andaluses ja es va veure el resultat: Vox va obtenir tants vots com les dos candidatures d’esquerra sumades, però les va doblar en escons.

Algun congrés mèdic que estudiï medicines antiegos és urgent.El 2023 portarà també la presidència espanyola de la Unió Europea, de juliol a desembre. A l’oposició actual li quedarà poc més que enfosquir aquest gran esdeveniment. És el que farà Carles Puigdemont a Barcelona amb manifestacions contra la cimera hispanofrancesa del 19 de gener.

Espanya és molt difícil i Catalunya, més. Què els he d’explicar jo, si a Camporrells, el meu poble pirinenc de només 139 habitants censats, es preparen quatre candidatures per a l’ajuntament. Gairebé tots candidats.