L'onada antidemocràtica mundial s'accelera

Hi ha moments crucials en la història en què els esdeveniments experimenten un brusc accelerament. En vivim un, malgrat que potser no ho percebem amb tota la profunditat. Atents, molt atents, perquè aquests acceleraments poden acabar en batzegades, si no en accident.

Fa dos anys les multituds ultradretanes van assaltar el Capitoli atiades per un expresident, Donald Trump, que no acceptava la derrota electoral. En el seu aniversari, els seguidors ultres de Bolsonaro van superar l’ensurt: van assaltar a Brasília el Parlament, la Presidència i el Tribunal Suprem. Els tres poders.

I fins i tot més, perquè feia dos mesos que acampaven davant del Quarter General de l’Exèrcit reclamant un cop d’estat. Els instigadors i finançadors d’una operació tan complexa i costosa –busquin entre desforestadors de l’Amazònia, empresaris ultraconservadors, negacionistes del canvi climàtic, algunes esglésies, etc. – acabaran davant de la Justícia.

El president Lula da Silva promet mà dura, especialment contra els governadors i caps de policia que van tolerar aquestes protestes. Però el cop, en realitat, el va parar una nota de la Casa Blanca donant suport amb claredat al president electe. Els poders fàctics disposats a acabar amb la democràcia brasilera van frenar en sec.

Amb Trump d’inquilí, haurien tingut cobertura per a aquesta malifeta.Fa menys d’un any, el president Vladímir Putin va decidir envair Ucraïna per canviar el mapa i l’hi han canviat a ell. Països fins llavors neutrals com Suècia i Finlàndia van ingressar acceleradament a l’OTAN. Alemanya s’ha rearmat militarment i energèticament a l’haver comprès el seu error estratègic de dependre del gas rus i confiar en les promeses de pau.

Tots els països inverteixen ara més en defensa i miren cap a l’espai com a territori de competició i confrontació, la qual cosa no passava abans. La guerra ha despullat les debilitats del temut exèrcit rus: tecnologies superades, material abundant però caducat, instrucció tàctica deficient i capacitat estratègica anquilosada, segons comandaments militars occidentals. No n’hi ha prou amb l’amenaça (real) de l’arsenal nuclear i amb la crueltat de la seua infanteria acreditada en la repressió de civils.

Putin confiava en el “general hivern” que gelaria mig Europa i obligaria a la claudicació, però el canvi climàtic ha suavitzat els rigors; la qual cosa és mala notícia en un altre ordre.Amb aquests sàtrapes declarats –Trump, Bolsonaro i Putin– més els que comparteixen ideologia i mètodes però que no s’atreveixen encara a expressar-ho, “vivim una onada antidemocràtica que amenaça la convivència entre humans”, ha escrit el professor Manuel Castells a La Vanguardia. Detectar partidaris d’aquest perillós corrent i advertir de la seua presència en la política i en la societat és imprescindible per prevenir l’extensió del virus. Mirin al seu voltant, visquin on visquin, i descobriran polítics perdedors que desqualifiquen els governs sorgits de les urnes, i els pactes imprescindibles si no hi ha majories, qualificant-los d’“il·legítims”.

No és només una rebequeria. És la connexió explícita amb aquesta onada antidemocràtica que ens amenaça. Després continua això en la limitació de drets socials i laborals ja aconseguits i en la degradació de les condicions de vida en la sanitat, l’educació i el clima de llibertats.El món en general està cada vegada més polaritzat; i dins de cada país encara amb més nitidesa.

S’atrinxeren a costat i costat polítics, comunicadors, jutges i alguns poders econòmics. Trencar els blocs és imprescindible. Tot succeeix a gran velocitat.

En competència amb els millors guionistes de sèries que inunden les plataformes televisives, els telenotícies (tret dels merament propagandístics) són una crònica diària d’aquesta acceleració. Calma i reflexió.