Espanya ja fa olor de pólvora electoral

Com en les pel·lícules de pistolers a l’Oest americà, Espanya ja fa olor de pólvora; pólvora electoral a més de cent dies per a les tenses eleccions municipals i autonòmiques de maig. Creixen les insolències i les fugues de candidats, com els genets que saltaven d’un cavall a l’altre. L’actual vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, per poc s’estavella al provar de saltar de la diligència de Ciutadans a la del Partit Popular.

Se’n va penedir a l’últim segon, després de sentir que Isabel Díaz Ayuso no la volia per allà i la hi endossava a la seua direcció nacional. A l’ajuntament de la capital, la lluita serà acarnissada entre Martínez-Almeida, Rita Maestre i la ministra socialista Reyes Maroto. “Que treballi Rita” és l’enginyós eslògan de la campanya de Més Madrid que afirma que només Rita, l’hereva de Manuela Carmona, està al peu del canó, mentre l’alcalde popular sesteja.

Per desmentir-la, Martínez-Almeida va fer una exhibició al ple que va deixar atònits els regidors i els que han vist el vídeo. Busquin-ho. Va explicar trenta realitzacions en tres minuts, una proesa només a l’abast d’un opositor superdotat com ell, o dels millors rapers del país.

Una altra cosa és que s’entengués alguna cosa, per la qual comunicativament ni va ser eficaç, ni és recomanable. Però com a peça de l’espectacle diari és entretinguda.Mentrestant, al carrer, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, imposa la seua llei verbal amb un llenguatge descarnat: “Capitalista despietat”, va cridar a l’empresari Juan Roig; de “beneficis impúdics”, va qualificar després els resultats dels bancs. I per al PSOE, al qual en el seu dia va espanyar el malnom de “partit de la guerra”, guardava una bala: “Hi ha una part del Govern a la qual li tremolen les cames.” La ministra, quan ho desitgi, té guanyada una plaça de guionista en el cine d’acció.

“Belarra” sonaria bé com a nom d’un model de revòlver verbal. Tot això passava mentre Pedro Sánchez viatjava a Rabat per a una cimera d’altura però sense presència del rei Mohamed VI. “Un ridícul”, segons el PP.

Res que no estigués previst, com la trucada de mitja hora que van mantenir Sánchez i Mohamed VI, segons Exteriors. Però per sota de la polèmica PP- PSOE sobre l’èxit o el fracàs de la cimera, una pregunta clau: el rei del Marroc viu realment al seu país o passa la major part de l’any entre París, Suïssa, el Gabon i altres destinacions on té luxoses residències? Segons persones ben informades, va per Rabat de tant en tant.I una cosa important: la tenacitat de Salvador Illa, líder dels socialistes catalans, ha aconseguit pactar els pressupostos de la Generalitat amb Aragonès, després que Junqueras s’hi oposés frontalment. Es va imposar la raó.

Després de deu anys s’ha trencat la política de blocs a Catalunya. No significa més que pactar –i d’aquella manera– uns pressupostos, adverteixen els dos partits. Bé, però en una dècada va ser impossible.

Borràs, presidenta del partit de Puigdemont, imputada per trossejar contractes administratius per afavorir un amic, també utilitza un revòlver tipus Belarra: “Esquerra ha pactat amb els del 155.” “Van trair per 155 monedes de plata”, va tuitejar Rufián assetjant Puigdemont en aquells dies negres d’octubre del 2017. El diputat va desmentir que anés contra el llavors president, però encara lamenta el seu tuit. Elles encara empunyen les armes verbals.

Fa olor de pólvora electoral. Anirà a més.