Ni buida, ni buidada: Espanya rural viva

Quatre anys han estat suficients per qüestionar els adjectius negatius aplicats a l’Espanya de la despoblació. Ni Espanya buida, ni Espanya buidada. Millor, Espanya rural viva. Aquella manifestació a Madrid (31 de març del 2019) va ser punt d’arrancada d’una mobilització que acabava amb dècades d’ignorància de les administracions –tret de la local– i dels mitjans de comunicació nacionals, només pendents de la realitat urbana. Estem davant d’un punt d’inflexió. S’ha constatat en el IV Congrés de Despoblació i Repte Demogràfic organitzat per la FEMP.

El camí de la recuperació només ha fet que començar i ni tan sols és així a tot Espanya. Segueix el degoteig de sortides cap a les ciutats i fins i tot hi ha més de vint-i-set capitals de província que perden població. Però, com diu Francés Boya, secretari general de Repte Demogràfic, “només se salvaran aquells pobles que tinguin projecte”.

Molts el tenen i d’altres s’escarrassen per tenir-lo. Ajuntaments i diputacions ho intenten, encara que falten tècnics per demanar fons disponibles. Hi ha un centenar d’organitzacions no governamentals treballant al territori.

I una legió d’emprenedors que és l’esperança i que reclama a les administracions ajuts i simplificació de tràmits. Per exemple, per legalitzar les finques avui abandonades per la despoblació històrica que només a Galícia passen del mig milió, segons estima la Xunta. O per “alliberar” habitatges que acabaran enderrocats si no s’ocupen i que bé podrien acollir els que sí que volen viure en zones rurals.

La covid va ajudar, més que a repoblar, a canviar la idea que el món rural és més convenient per a la salut, inclosa la mental.En aquest Congrés de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies s’han intercanviat experiències. Castella-la Manxa va aprovar la seua pionera Llei de Despoblació per unanimitat. La va seguir Extremadura.

Galícia assegura que premia més que ningú la natalitat. Altres comunitats, com Andalusia, volen recuperar terreny. València descobreix que té dos realitats: un país a la costa i un altre de ben diferent al seu interior despoblat.

I així successivament.S’estudien beneficis fiscals per als residents a l’Espanya rural perquè tenen els serveis més lluny i perquè la seua presència allà és una garantia per al manteniment mediambiental d’un país profundament desequilibrat territorialment: el 80 per cent dels espanyols viu en només el 20 per cent del territori.Un anunci del Govern estimula l’ànim: a través d’Hispasat ja es té accés a internet d’alta velocitat amb subvenció directa per instal·lar equip i costejar la factura mensual. “Ara sí que podrem frenar la despoblació al connectar amb alta velocitat tots els racons d’Espanya”, declara Miguel Ángel Panduro, conseller delegat d’Hispasat.Reconforta seguir un Congrés així perquè es respira consens institucional. Encara que diputacions i ajuntaments reclamen més finançament a les Comunitats Autònomes, perquè presten serveis que no els corresponen, i al seu torn, aquestes reclamen més diners a l’Estat, res a veure amb el xoc dialèctic i la polarització que es viu als parlaments.

Aquest consens és garantia d’avenç: a veure qui s’oposa a l’aprovació de lleis tan demandades. “En aquests anys ha caigut el complex de ruralitat, de ser de poble. Ara fa falta que les lleis i les normes s’aprovin després de ser examinades amb una lupa rural”, afirma Miguel Gracia, president de la Diputació d’Osca. Estem entrant en un temps nou. Hi ha molts problemes, sí, però també esperança.