Ennuvolar el cel fins a les eleccions de maig

Pobres alcaldes que volen repetir mandat, o presidents de comunitat orgullosos de la seua gestió. Les seues realitzacions amb prou feines es podran veure sota el cel ennuvolat pel fum negre d’alguns femers cremant. Hi ha molts punts incendiats alhora: el cas de l’exdiputat socialista canari que passejava empresaris pel Congrés amb sopar i, de vegades, festa final amb prostitutes; els diàlegs entre el secretari d’Estat de Seguretat a l’últim Govern PP i comandaments policials que proven persecució a dirigents de Podem i periodistes que informaven d’una trama corrupta dels populars valencians; l’expresident Camps de nou a la banqueta; l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, a qui se li demanen sis anys per malversació, que amenaça de fracturar encara més el món independentista; el diputat popular Alberto Casero, que dimiteix davant del seu judici per suposada corrupció; la regidora socialista segrestada unes hores pel ja exnòvio de l’alcaldessa, del seu mateix partit, a Maracena (Granada).

Quin degoteig. Amb aquests focs informatius bullint i amb la fuga als Països Baixos de la seu social de Ferrovial, empresa adjudicatària de tantes concessions públiques en obres, aeroports i ciutats, a veure qui conquereix un titular amb l’obra realitzada o amb projectes il·lusionants per al futur. Ja escamparà, encara que difícilment abans del 28 de maig, data electoral clau en municipals i autonòmiques, i última meta volant abans de les legislatives del 3 de desembre.

Apuntin aquesta data. Convé que l’esbronc duri i hi ha polítics i mitjans que ho garanteixen.Però encara que escampi, quan sigui, quedaran cendres. Qualsevol passeja ara visites pel Congrés, o bé organitza sopars amb empresaris, o fa gestions, encara que siguin ben intencionades, per resoldre conflictes amb l’administració.

El fum negre dels femers deixa sempre rastres i reforça la creença que “la política és corrupta” per definició i que “tots els polítics són iguals”. Se sent fins i tot en les converses dels bars. Lorenzo Rodríguez, vicepresident de la Diputació de Burgos, l’altre dia, es va atipar d’aquesta cantarella que repetia a plens pulmons un comensal, calb per a més senyals, a la taula del costat, i li va etzibar: “Per què tots els calbs són homosexuals?” L’al·ludit va replicar que això era mentida i que no es pot generalitzar.

“És el que fa vostè amb els polítics”, va tancar la conversa. Per menys s’ha arribat a les mans.Enmig d’aquesta tensió, a partir de suposats episodis de corrupció molt greus i d’altres que sense deixar de ser greus són sobretot graciosos –semblen trets d’una pel·lícula de Torrente–, els músics de Podem no paren d’aplicar adjectius injustos a l’empresariat, i també a altres membres del Govern, a propòsit de l’ajuda militar a Ucraïna. Echenique i Belarra destaquen al cor.

És preocupant pel que diuen, però sobretot perquè creix la sospita que no tenen res a dir, malgrat les seues responsabilitats. Enquistats en la idea que el ministeri d’Igualtat no es va equivocar ni en una coma en la llei del només sí és sí –l’exjutge Manuela Carmena titlla aquesta actitud de “superba infantil’–, aconseguiran que socialistes i populars votin junts una reparació legislativa per tapar els forats que beneficien violadors condemnats. Potser aquesta imatge és la que busquen, per marcar diferències amb el PSOE. Més soroll. Més fum. Pobres alcaldes.