Condemnats a Govern de coalició

Tret de majories absolutes, que tampoc no són gaire recomanables, els espanyols semblem condemnats a ser governats per Governs de coalició. Van tardar a arribar, a diferència d’Alemanya, Itàlia o Portugal, però ja els patim: el de l’Estat que presideix Pedro Sánchez, entre socialistes i l’esquerra populista, i el de Castella i Lleó, entre el Partit Popular i l’extrema dreta de Vox. El sistema d’elecció que proposa la Constitució espanyola –la meitat més un dels 350 diputats del Congrés– obliga a establir aliances per arribar als anhelats 176 escons imprescindibles per a l’elecció i l’aprovació de lleis.

En altres països, la segona volta estalvia aquestes angoixes. No es divisa, de moment, una majoria absoluta, ni de Pedro Sánchez ni d’Alberto Núñez Feijóo. Així que des del 2024 al 2027, després de les eleccions de final d’aquest any, tindrem qualsevol de les dos versions perquè aquest país està molt polaritzat i governarà o un bloc d’esquerra més nacionalistes, o un bloc de dreta que inclogui Vox.L’assumpte no hauria de ser excessivament alarmant ja que la política és l’art de la negociació i l’acord.

Però espanta. El problema rau en el comportament dins del Govern dels socis petits, d’esquerra o de dreta, que generen problemes habitualment, tensant coalicions i imposant criteris més enllà de la legitimitat que correspon al seu pes parlamentari. Vet aquí l’acompliment de Vox a Castella i Lleó a propòsit de la norma sobre l’avortament que es va treure de la màniga el vicepresident de la Junta, García-Gallardo; o l’enrenou generat per la ministra dIgualtat Irene Montero –i la seua inefable secretària d’Estat, Ángela Rodríguez– negant-se a rectificar una llei amb goteres, la del només sí és sí, que produeix efectes contraris als pretesos.

A Podem se li suma ocasionalment la minoria nacionalista que acorrala el president del Govern exigint forçar lleis i acords sota amenaça de voladura. Inoblidable l’entossudiment d’Esquerra Republicana que, votant amb Vox i el Partit Popular, va intentar dinamitar l’anhelada llei de la Reforma Laboral. Esquerra deu un homenatge al diputat popular Alberto Casero, que va equivocar el seu vot digital permetent l’aprovació de la llei tot evitant als nacionalistes una vergonya monumental.És el que hi ha.

El món està cada vegada més polaritzat i els partits de centre susceptibles d’aliar-se a dreta o a esquerra, per evitar extremismes, són febles o desapareixen; algun, com Ciutadans, va ser dinamitat des de dins. Albert Rivera passarà a la història política en el capítol de líders amb decisions incomprensibles juntament amb el britànic David Cameron, que va convocar el referèndum del Brexit ara tan lamentat. Una llista de personatges estrambòtics en la qual figura Boris Johnson, que vol fer-nos creure que assistia a “festes sorpresa” al seu propi domicili oficial durant el covid; o la seua substituta, la fugaç Lis Truss, que en només 45 dies de mandat, amb els seus plans de baixada dràstica d’impostos i altres ocurrències, va enfonsar la Borsa londinenca i la cotització de la lliura.

I un secret més que la senyora potser revelarà en les seues memòries: què li devia dir a l’anciana reina Elisabet II perquè morís tan sols hores després de concedir-li una audiència. Les casualitats existeixen, clar. Però si li va contar a Sa Majestat el programa petardista que es proposava de perpetrar, no és descartable que l’augusta dama preferís retirar-se a temps abans de presenciar aital fiasco.