El món, pendent de Putin, Trump i el papa

Que “això és cosa dels tres o quatre de dalt que manen”, segons expressió popular, mai no havia estat tan cert. Tres: Vladímir Putin, Donald Trump i el papa Francesc. Quatre a la llista? Posin-hi Joe Biden.

I amb el líder xinès Xi Jinping, cinc. A continuació, secundaris de primera, a saber, els europeus Sunak, Macron i Scholz, amb Pedro Sánchez buscant entrar en aquesta influent classificació; i després ja la resta, amb destacats líders regionals com Lula a Sud-amèrica, o Mohamed VI al Magrib i l’Àfrica francòfona. El factor humà és clau; avui més que mai.

Una decisió de Putin podria aturar la guerra d’Ucraïna i la crisi econòmica mundial que indueix. El retorn de Donald Trump a les eleccions del 2024 sembla més que probable si un tribunal de Nova York no ho impedeix. I la recent hospitalització del papa va generar una allau de pregàries si s’hi sumen els milions que demanaven per la seua recuperació i, en paraules que vam escoltar d’un càrrec vaticà, “els que resen perquè Déu se l’emporti aviat al seu costat, alguns bisbes inclosos”.

Els pensaments de Putin són inescrutables. Els de Trump, claríssims. Si el primer allarga la guerra d’Ucraïna fins que torni el segon, l’escenari de dos sàtrapes al capdavant de les més potents maquinàries de guerra del món, disposats a aliar-se, pot donar com a resultat un nou ordre internacional; amb poques opcions per als que vulguin intervenir en el repartiment, bàsicament la Xina com a gran potència emergent i la Unió Europea com a autodefensora del seu espai.

D’aquí a unes setmanes sabrem si Trump és o no processat, amb la qual cosa aclarirà la inquietant incògnita de la seua tornada. De Rússia no s’ha d’esperar gaire, tret de si fa fallida econòmicament ja que ha consumit en el primer trimestre de l’any gairebé totes les reserves que tenia per al 2023. La guerra és molt cara, malgrat que de moment les molt nombroses morts de soldats surtin a Putin barates; però l’efecte de les sancions econòmiques es nota cada vegada més.

I després hi ha el papa Francesc al capdavant d’una poderosa màquina ideològica, econòmica i moral. Pensem que només als Estats Units hi ha més de cinquanta milions de catòlics. I diverses dotzenes d’ells, multimilionaris, financen el setge al papa preparant-se per col·locar com a successor un cardenal ultraconservador.

“El papa Francesc en arribar ja va deixar clar que no toleraria unes finances vaticanes amb trets de paradís fiscal, ni tampoc els abusos sexuals contra menors en l’àmbit de l’Església”, ha escrit el periodista Vicens Lozano en el llibre Vaticangate. El complot ultra contra el papa Francisco y la manipulación del próximo Cónclave. Les operacions de descrèdit contra Francesc i les dimensions de la conspiració són estremidores i barregen milionaris, cardenals, mitjans de comunicació i experts en manipulació.

Lozano relaciona amb els preparatius de l’assalt l’inefable Steve Bannon, director de les exitoses campanyes de Trump i del brasiler Bolsonaro, que inspira partits com Vox a Espanya, i que resumeix en una frase el seu mètode: “L’odi i la ira són motivadors.” Mentre el pontífex es debilita per diferents afeccions, els conspiradors vaticans s’envalenteixen. I en l’àmbit polític, els ultradretans avancen. Acaben de guanyar les eleccions a Finlàndia i governen a Itàlia, la tercera economia de la Unió, amb risc que Le Pen sigui la pròxima presidenta de França.

Temps difícils.