Espanya pot semblar una altra en cinc setmanes

Tot es jugarà als penals perquè l’empat és monumental. Dos blocs equivalents de dreta i esquerra; dos partits principals disputant el lideratge, PSOE i PP. Dos blocs dins de l’esquerra, Sumar de Yolanda Díaz i Podem de Pablo Iglesias, que ja no dissimula que no era veritat que es retirava.

Tot dividit per dos, o tres, també entre els nacionalistes bascos i els independentistes catalans. I aquest afany de l’esquerra per demostrar en política el que en Física es coneix com la desintegració de l’àtom. Amb aquestes divisions ideològiques, les de poder, de conveniència i d’afinitats, més el festival d’egos, s’està component un nou mapa polític a Espanya que la ciutadania sancionarà en cinc setmanes.

El 28 de maig, meta volant. Probablement decisiva. El 3 de desembre, examen final.

Pedro Sánchez o Alberto Núñez Feijóo. A penals. Tota l’emoció.

Tota la tècnica i l’atzar en joc. Dos Espanyes ben diferents.El mapa polític pot esquerdar-se. Oblidin el que ara tenim perquè pot pintar-se d’un altre color.

Vas a València i molts donen per fet que la ciutat serà del Partit Popular perquè la perdria Compromís. I la Comunitat ballant, malgrat el lideratge de Ximo Puig. Passes per Albacete i es dona com a probable que l’alcalde socialista repeteixi, però temen que fins i tot pugui caure García-Page.

La Cospedal va deixar una llei electoral endimoniada reduint les Corts a 33 diputats –igual que La Rioja, que té la sisena part de població i una sola província–, per la qual cosa és difícil que Podem, o Sumar, o fins i tot les dos marques juntes, obtinguin diversos escons. Així que, tot apunta al fet que o majoria absoluta socialista o govern PP-Vox.A Extremadura els socialistes no les tenen totes i a Aragó la fragmentació, que ja va forçar un govern quadripartit fa quatre anys, ara encara es complica més perquè entrarà en joc Terol Existeix, amb escons probablement decisius. Tomás Guitarte, el seu diputat nacional, que ja va ser clau en l’elecció de Pedro Sánchez, pot determinar el futur govern d’Aragó.

Apostin que acaba com a vicepresident ocupant la posició que va tenir el PAR, ara trencat en tres fraccions. Dos els semblaven poques. El dubte és si el nou president aragonès serà socialista o popular.

La clau? Si PP i Terol Existeix sumen, no és descartable aquesta coalició. Si per sumar fa falta Vox, no busquin allà els regionalistes. “No pactarem amb qui vol liquidar l’Estat autonòmic que tant significa per a la política i l’economia”, argumenta Guitarte.Queden obertes les batalles de Sevilla, Barcelona, València –malgrat l’ascens previst del PP– i de Saragossa, per citar les grans ciutats.

A Madrid no s’esperen sorpreses, encara que Martínez-Almeida no va tan fort com Isabel Díaz Ayuso, que ja va dir que “el meu rival és Pedro Sánchez”. La presidenta madrilenya potser s’avança un any als esdeveniments perquè si Núñez Feijóo no arriba a la Moncloa a la primera, potser li demana pas. A la primera no va arribar Felipe González, ni Aznar, ni Rajoy, però avui dia els temps es mesuren amb un altre rellotge i les presses són lliures.I no oblidin la batalla de les Diputacions.

Els seus presidents s’haurien d’elegir per papereta directa, com en les Juntes Generals basques o els ajuntaments. El govern provincial és determinant perquè les comunitats autònomes, de vegades, són el nou centralisme. Preguntin a Lleó, a Zamora o a Pontevedra, per exemple.

Venen canvis.