Sequera asfixiant ipluja àcida de paraules

Si al WhatsApp t’envien imatges insòlites del teu poble amb tímida pluja i a més saps que el bisbe de Solsona ha presidit una processó amb rogatives a la Mare de Déu perquè porti l’aigua, és que la cosa és encara pitjor que les previsions meteorològiques. Les imatges dels pantans secs són depriments i auguren un estiu d’incendis devastadors. Els polítics s’atansen amb temor a l’assumpte i els més llestos dels qui ho van ignorar, reculen.

El parc de Doñana fa dècades que es troba en decadència, perquè ja el 1991 Felipe González va encarregar al sociòleg Manuel Castells que presidís una comissió que va recomanar tancar els pous d’aigua il·legals.

Partit Popular i Vox al Parlament andalús van aprovar fa uns dies una llei que suposaria un nou cop a l’aqüífer del parc, potser definitiu. Moreno Bonilla s’avé ara a parlar amb Brussel·les i Madrid per reconsiderar-ho. Doñana es mor fa temps i ningú no vol passar a la història com el seu enterrador.

Sequera asfixiant amb risc afegit de pluja àcida de paraules en plena campanya electoral. Mirin a l’esquerra: Yolanda Díaz pregona la unitat però deixa anar a la TV opinions que Pablo Iglesias, el seu antic mentor, considera a la ràdio “una amanida d’hòsties”. Falta de tacte.

Irene Montero, la inefable ministra d’Igualtat, declara que “el PP ha humiliat el PSOE al donar-li suport en les correccions a la Llei del Només Sí és Sí. La “humiliació” com a tal –paraula com un punyal– només l’han patit les violades. I fins a dos vegades: en l’abominable acte en si mateix i, després, amb l’excarceració dels agressors, o la reducció de condemna, gràcies a les goteres de la llei que la ministra es nega a corregir.

El PP s’ha limitat amb intel·ligència a aprofitar l’ocasió per recordar que, quan s’ho proposa, sap ser “partit d’estat”. Bendodo dixit.Acidesa en l’intercanvi de paraules entre el ministre de Presidència, Félix Bolaños, i l’expresident Carles Puigdemont: “No sé on té el cap; hauria de tornar a Espanya i sotmetre’s a la Justícia.” Enfurismat, Puigdemont respon al ministre des de Brussel·les que ell ha tingut sort perquè “a d’altres, els del seu partit els van segrestar, van torturar i van enterrar en calç viva”, en al·lusió al terrorisme antietarra dels GAL.Sense tanta estridència, la campanya es va omplint de paraules i frases que defineixen el pols verbal d’una batalla política que serà definida per la batalla comunicativa. Pedro Sánchez parla d’“obstinació” aliena, que igual aplica al PP, amb què empata a les enquestes privades (i supera en les del CIS) com li serveix per referir-se, sense citar-les, a les seues sòcies de govern que no baixen del burro.

“El fenomen de Pedro Sánchez mereix ser estudiat per la seua força per recuperar-se partint fins i tot de zero, com quan va ser expulsat de la secretaria general i va acabar a la Presidència del país”, comenta Lara Méndez, alcaldessa de Lugo. L’oposició tem aquesta incansable activitat que esperona els seus. Falten cinc setmanes.Mentrestant, les presentacions de candidats es van omplint de promeses, algunes suposadament en fora de joc.

Per exemple, a Ponferrada (Lleó), on el candidat popular promet que acabarà amb la zona de baixes emissions al centre, creada per l’actual alcalde.Recorda l’edil de Madrid, Martínez Almeida, que va arribar arrasant amb la zona central de circulació limitada i va haver de rectificar després. Són paraules que ignoren que la Unió Europea existeix i, per fortuna, obliga. Només Vox combat Europa?