Candidats i partits tremolen com un flam

El 28 de maig electoral ja s’acosta. El dia serà molt calorós, però les suors ardents arribaran a la nit en el moment d’obrir les urnes. El mapa d’Espanya pot canviar de color.

Gairebé impossible que els socialistes revalidin els extraordinaris resultats del 2019, però aspiren a superar encara en nombre global de vots els populars. I per ciutats i territoris, a conservar, o a recuperar, posicions. Si la jornada resulta nefasta per a Pedro Sánchez, és probable que no mantingui la presidència del Govern a final d’any.

Si Sánchez supera aquesta meta volant, Alberto Núñez Feijóo tindrà més dificultats per guanyar. La processó va per barris. Ballen València i Castelló ciutat, i també la Comunitat, que ara presideix Ximo Puig.

És el territori de més poder socialista a Espanya per pes demogràfic. Si el PP el conquereix, entrarem en una altra fase. Madrid és popular, com Castella i Lleó, Galícia i la Junta d’Andalusia.

País Basc i Catalunya, nacionalistes, malgrat que el Partit Socialista aspiri a recuperar Barcelona, potser Lleida i Vitòria.Astúries, assolada per incendis criminals l’últim mes i mig, Extremadura i Castella-la Manxa haurien de romandre lluny del poder popular, segons trajectòria i enquestes. Navarra, també on la socialista María Chivite pot revalidar mandat. La Rioja ho té més difícil, encara que les discrepàncies dins del PP ajudaran Concha Andreu.

A les Balears, Francina Armengol previsiblement renovarà. I a les Canàries també Ángel Víctor Torres, però el trencaclosques de l’arxipèlag és sempre un perillós enigma.Aragó ja va necessitar un quadripartit aquesta legislatura. Javier Lambán ha triat ara un eslògan que fa una crida amb orgull al vot i conté un missatget per a Pedro Sánchez: “Aragó amb veu pròpia.” Potser es manté amb una altra aliança, però recanviant l’autodinamitada peça del PAR per Terol Existeix.

El que gairebé no existeix és Ciutadans. Fixin-se en això: les marques comercials triaven aquest territori com a banc de proves per assajar nous productes; i la seua publicitat, també perquè els nous vehicles portaven als anuncis matrícula “Z”, de Saragossa, cosa que era admesa sense recel a la resta del país. La història demostra que qui guanya a Aragó, a la comunitat i a les seues tres províncies, guanya després a Espanya.

Aragó, electoralment, és l’Ohio espanyol. Per això els seus resultats són seguits amb tantíssim d’interès. I ara, els populars, amb Vox adossat, tenen opcions.

Terol Existeix no participaria en una suma a tres; si de cas a dos. Tomás Guitarte i Manolo Gimeno no volen tractes amb la ultradreta.La clau de solució de bona part d’aquests dubtes passa pels resultats de Podem i les seues confluències. I abans, per la pacificació i l’avenç de l’aliança amb Sumar i els seus aliats, com Més Madrid i Compromís.

El mínim del cinc per cent dels vots per tenir opcions d’adjudicar diputats i regidors en alguns territoris pot resultar letal per a l’esquerra del PSOE si acudeix fragmentada. Ho saben, però no s’arreglen. L’ego dels seus caps pesa més.Un altre capítol fonamental en el repartiment de poder són les diputacions, juntes generals i ajuntaments insulars.

Fins ara les diputacions són majoritàriament socialistes. A Galícia, de quatre províncies, el PP governa només a Ourense. A Castella i Lleó sí que són majoria.

A Andalusia, dos de vuit. Al País Valencià, només a Alacant. Qualsevol conquesta provincial serà de gran valor per a Núñez Feijóo.

Al final, es faran comptes en aquest sentit: que si tants governs provincials, que si Sevilla, Barcelona i València canvien.. I qualsevol hecatombe inesperada. Normal que tots tremolin com un flam.