El 28-M electoral serà com una ruleta russa

L’ONcE, o Loteries de l’Estat, ha malgastat l’oportunitat d’establir un sistema d’apostes sobre resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del diumenge 28 de maig. Potser la ciutadania hauria participat en aquestes quinieles amb més entusiasme que el que es detecta avui per acudir a les urnes, després de dos setmanes de desqualificacions i despropòsits comunicatius. Els resultats estan en l’aire a gairebé tot arreu, tret dels fortins electorals on hi ha alcaldes que tan sols deixaran de ser-ho quan morin.

Llegeixi’s Vigo; o Chercos (Almeria) on l’edil, un exoficial de la Guàrdia Civil, espera ser reelegit i complir cent anys la següent legislatura. O Patones (Madrid) on la candidata a l’alcaldia per una coalició de dones s’estrena amb 93.Tot està tan ajustat que centenars, o potser milers d’alcaldies, els decidirà un sol regidor. Hi ha 8.113 municipis a Espanya.

I per només un diputat regional poden caure d’un costat o d’un altre els governs d’Aragó, La Rioja, Castella-la Manxa i el País Valencià. Són eleccions tipus ruleta russa. També hi influirà si Podem aconsegueix entrar a la comunitat de Madrid –si no és així, majoria absoluta del PP– i a la valenciana.

Si no ho aconsegueix, perilla la presidència de Ximo Puig.Per si fossin pocs a competir, hi ha les candidatures agrupades entorn de l’Espanya Buidada que es presenten en onze províncies; en algunes de les quals poden convertir-se en clau del futur govern, especialment a Aragó, per l’arrelament i l’experiència de Terol Existeix. I de forma disseminada, restes del naufragi de Ciutadans, com succeeix, per exemple, en localitats importants de l’àrea metropolitana de Madrid, com Majadahonda, Alcorcón i Móstoles, que s’agrupen en candidatures denominades “Contigo” fins a en catorze províncies; i van a les autonòmiques com a “Units” a València, on tenen certa implantació. El 2017, en un Congrés, es van ensumar que Albert Rivera canviava de carril i posava rumb al Partit Popular, la qual cosa es va consumar el 2019, quan el líder centrista va somiar que feia el sorpasso a Pablo Casado.

Van acabar els dos en una altra vida.Tots els candidats a regidor a Espanya, més de cent mil, integren aquesta legió que Paco Reyes, president de la diputació de Jaén, va denominar amb encert “voluntariat polític”. Són gent amb mentalitat de servei públic i comunitari. Un tresor a preservar.

Una altra cosa són les seues possibilitats reals. “Fora de la fe no hi ha salvació”, deia amb enginy fa anys Roberto Dorado al conèixer una escissió socialista a València. La fe per a ell estava en les forces del bipartidisme tan injuriat quan va arribar la denominada “nova política”, de la qual tan poc queda una dècada després.

Alfonso Guerra, que als seus vuitanta-tres anys continua lúcid i actiu amb més d’un acte públic per setmana, llançava divendres a El Escorial la següent pregunta a un grup de professionals: “Amb la mà al cor, diguin-me si, vist el que passa al Congrés dels Diputats, no prefereixen l’estabilitat que proporcionava el bipartidisme”. L’audiència va semblar assentir, perquè una cosa és governar atenent les minories, es va dir allà, i una altra és oblidar-se de les majories. “Amb el que jo l’he odiat a vostè, senyor Guerra, i ara mateix el votaria com a president del Govern”, li va dir una empresària del sector entreteniment.

No el van treure a collibè perquè no s’estila en aquestes reunions.