'Sálvame' s'ha acabat, però tranquils, que arriba Vox

Apassionats estem amb la telesèrie de les eleccions per sorpresa del 23 de juliol, mentre la Presidència espanyola de la Unió Europea truca a la nostra porta. “No és un semestre qualsevol, el de juliol a desembre –ha escrit el democristià Duran Lleida–, perquè al període suec que acaba l’ha llastat el seu relleu governamental i, a més, perquè hi ha eleccions europees el maig del 24.” Per a relleu de governants, el que planeja sobre Espanya: el semestre europeu que començarà presidint Pedro Sánchez dissabte vinent pot ser que l’acabi Alberto Núñez Feijóo. I fins d’aquí a tretze anys i mig no ens correspondrà de nou; o sigui, 27 semestres, perquè aquesta presidència és rotatòria entre estats membres.

Moment ara molt important amb tantes cimeres preparades amb acords rellevants perquè avanci la cohesió de la Unió Europea: Amèrica Llatina, economia social, despoblació, etc.Però qualsevol atén aquests esdeveniments: la gent va distreta amb els personatges que el partit Vox aporta a la telesèrie de política nacional. I que s’afegeixen a estrelles tipus Ángela Rodríguez, la inefable secretària d’Estat d’Igualtat, nomenada per Irene Montero, l’altre pol de l’arc voltaic. On era Sálvame, que va basar la seua glòria televisiva a descobrir personal estrafolari, Vox ocupa l’espai, amb un fons d’armari inesgotable.

Podem ja va esgotar el seu. Que si el catedràtic condemnat per maltractament a la seua dona a València; que si el vicepresident torero que dubtava en xarxes entre anomenar el seu nou cavall “Caudillo” o “Duce” (l’home es trobava entre Franco i Mussolini); que si el president del parlament balear, amb aspecte de hippy, xenòfob confés, que atribuïa “la bel·ligerància de les dones al fet que no tenen penis”, o la presidenta de les Corts d’Aragó coneguda per declarar que “Irene Montero s’agenollava per prosperar” i altres perles, a més de negar tots ells el canvi climàtic i la violència de gènere. Creguin-me: a la televisió sempre es va admirar la genialitat per als càstings de Jesús Hermida i Valerio Lazarov.

Els dos millors seleccionant personatges. Només dos perquè llavors Santiago Abascal era un nen. L’especialitat de Pablo Iglesias era, sobretot, la contraprogramació, com sap Pedro Sánchez, que la va patir.

Ambdós tenen gran futur a la TV. El personal que ens ofereix Vox és exòtic. A tots cal practicar-los una urgent cirurgia digital per extirpar de les seues xarxes les barbaritats que van escriure, però, tot i així, donen per omplir programacions senceres.

I el que falta per arribar. Normal que al Partit Popular estiguin inquiets i que dirigents com María Guardiola a Extremadura o Fernando López Miras a Múrcia no s’entreguin a pactes de què penedir-se políticament i estèticament. Atents a l’esdevenir de Guardiola perquè l’extrema dreta mediàtica i alguns correligionaris ja l’estan crucificant.

“Massa independent i molt soroll”, argumenten. “No sé el que vol fer, si li val tot menys Vox”, dispara Esperanza Aguirre.Mentrestant, l’economia espanyola creix, sobretot per les exportacions imparables i les inversions que arriben. “Creix quatre vegades més que la mitjana europea”, diu la vicepresidenta Nadia Calviño.

És difícil trobar una plaça d’hotel i bitllets de tren o avió. Hi ha desigualtat, sens dubte, i ha de combatre’s. “Per això es va pujar el salari mínim, i les pensions, i es va reformar el sistema de contractació, per combatre la precarietat”, s’esgargamellen Sánchez, Calviño, Escrivá i Yolanda Díaz.

Però el personal atén poc, i menys a Europa, perquè les converses i les riuades de mems es realimenten cada vegada que Vox llança un altre personatge. Nous capítols de la telesèrie pròximament.