La crispació a Espanya no és la dels EUA, França o el Brasil

“És possible que a Espanya arribi a produir-se un assalt massiu al Congrés, com el del Capitoli a Washington, o la Presidència de la República a Brasília?” No ho pregunta un turista corrent que llegeix diaris. Ho planteja la periodista brasilera Cris Tardáguila, fundadora de la influent empresa de verificació de dades La Lupa, amb dotzenes d’informadors i tècnics de comprovació en actiu. Tardáguila, que va ser empleada de l’Agència Efe a Rio de Janeiro, resideix ara a Washington, vinculada al Centre Internacional de Periodisme, i dirigeix a distància el seu projecte, que combat la desinformació al Brasil i Bolívia.

El seu equip ha format diversos milers de polítics, tècnics i estudiants en detecció d’informacions fraudulentes i a identificar els planters que les generen i promouen en xarxes, alguns de finançats al Brasil per empresaris vinculats a l’expresident Jair Bolsonaro. Les tècniques difamatòries de Steve Bannon, decisives en l’elecció de Donald Trump i Bolsonaro, o abans en el referèndum del Brexit, ara lamentat pels qui el van votar, estan en el seu objectiu diana.Afortunadament, Espanya, malgrat la polarització creixent i el clima polític enrarit, no està a les cotes de malestar i crispació dels Estats Units o el Brasil. Ni de França, els barris de la qual han viscut recentment jornades de gravíssims disturbis i incendis arran de l’assassinat en un control policial d’un jove d’origen algerià.

Espanya té un clima social tranquil, sense exabruptes massificats, encara que puguin donar-se puntualment i alguns sospirin per aquesta desestabilització. A la Unió Europea comparen admirats com ha anat el debat sobre la prolongació de l’edat de jubilació a Espanya davant de França. En línies generals, la crispació, i de passada la desinformació, està més instal·lada en l’esglaó polític i en conseqüència en el pla mediàtic, no en la societat.

“Tampoc a Washington ni a Brasília s’esperava una aberració així, però va passar, encara que aquí no hi hagi una organització, o un partit que ho promogui”, comenta la investigadora brasilera. Ni en unes eleccions tan disputades com aquestes, on les enquestes dibuixen un empat de blocs, sembla que es pugui propiciar. La mitjana dels sondejos publicats ofereix un empat entre la dreta més la ultradreta, davant la suma d’esquerres i nacionalismes.

El risc principal no és la desestabilització del carrer, sinó el desencant de la meitat que es quedi sense el Govern al qual aspira. Els escassos diputats situats entre aquests dos blocs estan cridats a jugar un paper decisiu. Quina responsabilitat.

Quant als debats, la conversa oberta amb l’equip de La Lupa ha conduït a un acord amb Next Educació per investigar el disseny d’un format que incorpori una verificació immediata de les afirmacions que es formulin. Es tracta d’evitar que una part important del temps es consumeixi en els clàssics “això és mentida”, o en l’habitual “i vostè, més”. En el Màster de Comunicació Política Avançada, on Tardáguila impartirà classe, s’investigaran solucions i s’obrirà un Taller de Debats per formar tant polítics com tècnics i assessors en la realització de converses aclaridores sobre programes electorals.

El debat és un dret dels ciutadans que no a tots els països s’aconsegueix, almenys de forma estable. Una vegada convocat, polítics, organitzadors i periodistes moderadors han de garantir que es produeixi en condicions acceptables perquè sigui intel·ligible i eficaç. Altrament només reforça la frustració.