La frenada de Feijóo i l’acceleramentde Sánchez, decisius

LA PROGRAMACIÓ estival de la política espanyola va per setmanes. Després del 7 de juliol, Sant Fermí, txupinazo també electoral, assistim a una setmana triomfal de Núñez Feijóo, al qual li va sortir bé el debat a Atresmedia, mentre les enquestes l’erigien en president virtual, i setmana final de campanya amb el candidat popular gairebé desaparegut, que no es va presentar al debat a quatre a TVE i va començar a frenar, mentre Sánchez remuntava. En el cara a cara, el socialista no va trobar el seu lloc i parlava eixelebrat.

Va treure a passejar el feliç Falcon, quan ningú no l’hi preguntava, i no va respondre eficaçment a Feijóo, que li proposava firmar allà mateix un compromís perquè governés la llista més votada. “Digui-ho a Vara”, repetia. Això és per a entesos i molt informats.

El seu públic es desesperava. Hauria estat més pedagògic dir que “la seua proposta no té credibilitat perquè a Extremadura el PSOE va ser la llista més votada, amb Vara al capdavant, i el PP ha pactat amb Vox per prendre-li la presidència. Com a les Canàries i com en 54 ajuntaments”.

No va ser el seu dia. Després de l’emocionant nit electoral, dos setmanes més: la primera, de digestió del resultat, fet que va exigir molta sal de fruites perquè ja es repartien càrrecs; i la següent, de silenci reflexiu, trencat al final per l’acord PP-Vox per governar Aragó, a la firma del qual no va acudir el futur president, Jorge Azcón. L’excusa de tan clamorosa absència es desconeix; hi ha expectació, ja que Núñez Feijóo no va anar al debat a TVE “perquè li feia mal l’esquena”.

La discussió interna en aquelles hores prèvies sobre si acudir-hi o no va ser intensíssima i consta que a punt va estar de presentar-se. Potser hauria canviat tot.Els sopars d’estiu són autèntiques tertúlies polítiques en què es coincideix que la frenada popular dels últims dies va ser decisiva, afegit a la hiperactivitat de Sánchez: el socialista, que estava reunit a Brussel·les el diumenge 16 després de fer un míting al migdia a Barcelona, va excusar la seua assistència a un sopar de gala dilluns 17 i va viatjar a Osca per a un discurs de 30 minuts amb tornada de nit a la capital belga. Hi ha un petit aeroport a Osca.

L’endemà, dimarts, va prosseguir allà amb la Cimera Europa-Amèrica Llatina i va acabar en un míting en Sant Sebastià. Un emprenedor gallec, presumptament votant del PP, afirma que en els últims dies “percebia Sánchez com un esportista professional que busca ansiós la remuntada, davant un candidat amb lumbàlgia”. Un alt càrrec dels populars a Galícia admet que va témer el pitjor quan el divendres 21, Dia del Gos, va veure als telenotícies “tres minuts de Sánchez acariciant un animal.

Vaig trucar insistentment perquè traguessin Alberto amb un gos, però res”. I a sobre amb allò de “perro sanxe”. Cada vegada més persones decideixen el seu vot a última hora, per la qual cosa no es pot abaixar la guàrdia fins al final.Ara, compàs d’espera fins als penals decisius de Puigdemont.

Núñez Feijóo tenia pressa per reunir-se, però Sánchez se n’ha anat de vacances al Marroc amb la família i en vol regular pagat de la seua butxaca. Sense Falcon. Ha protestat el Front Polisario, lògic; i els microfonistes crispatius de guàrdia, que ja el criticaven perquè creien que viatjava a Lanzarote amb avió oficial, l’han emprès amb la gorra que exhibeix el president.

Literal.Només una paraula sobre el cop d’Estat a Níger, el cor del Sahel, que s’allunya de França i es llança en braços de Rússia. Allà se la juguen Espanya i Europa perquè suposa una base per a la Jihad islàmica. Però aquí estem amb la gorra de Sánchez.

Demanem polítics d’Estat però la comunicació ha d’estar a l’altura.