Un volcà de notícies, però cap del Govern

Informativament això és un no parar. Notícies, polèmiques, sorpreses, disgustos i rucades diverses. Que si un terrible terratrèmol al Marroc, que es va sentir a Cadis i Huelva; que si Elon Musk va desconnectar els seus satèl·lits perquè no es pogués atacar la flota russa al mar Negre; que si la vicepresidenta Yolanda Díez es va reunir a Brussel·les amb Carles Puigdemont, el qual llançarà els penals a la investidura per desfer l’empat parlamentari; que si perdem sobtadament la gran comunicadora María Teresa Campos i María Jiménez, maltractada pel seu marit, l’actor Pepe Sancho, i per això va cantar el “Se acabó”; o que si una DANA fueteja al Baix Ebre, Toledo i Madrid amb tres morts i es critica l’AEMET per haver avisat que el temporal venia molt fort.

“És que aquesta alerta envaeix la meua intimitat”, va escriure a Twitter un destacat periodista madrileny. Ves a saber quants morts hauríem comptat sense l’avís. Notícies i rucades les que vulguin, però del Govern res no se sap.

A Núñez Feijóo, que va guanyar les eleccions, no li surten els números encara que sumi els diputats de Vox, a qui va concedir un suculent mos del govern murcià. I al socialista Pedro Sánchez, amb menys diputats però més capacitat de generar aliances, li ho posen cada vegada més difícil entre tots, la qual cosa empeny a tornar a votar. Tres eleccions consecutives repetides.

Un ridícul. Alguna cosa es fa francament malament.Difícil li ho posa Carles Puigdemont, que després de sis anys d’ostracisme a Brussel·les, va viure dos dies de glòria: el dilluns 4 el va visitar Yolanda Díaz –que ja té una denúncia de Societat Civil Catalana per “negociar amb un pròfug estant en el Govern”– i el dimarts 5 quan va amenaçar amb el seu famós ultimàtum a Espanya: “O repetició d’eleccions, o pacten amb nosaltres.” I després va exigir una “amnistia d’ampli espectre”. Esbroncada de juristes a continuació sobre si l’amnistia cap a la Constitució, o si dona els independentistes concessió per repetir gratis el desafiament; rebel·lió de figures històriques com Felipe González, Alfonso Guerra i d’altres advertint que s’acaba l’esperit de la Transició democràtica; i espectacle de joves polítics faltant al respecte als qui van portar el PSOE a les màximes cotes de poder i van modernitzar Espanya.Difícil ho posa a Sánchez, i a Espanya sencera, que portem cinc anys sense renovar el Consell del Poder judicial, amb dotzenes i dotzenes de jutges sense nomenar, i amb una paràlisi ja denunciada reiteradament per la Comissió Europea, la qual cosa no commou el Partit Popular; difícil li ho posa l’Assemblea Nacional de Catalunya, que demana que l’endemà de l’amnistia es declari unilateralment la independència; difícil li ho posarà Podem, que ja ha començat les maniobres per exigir que Irene Montero continuï com a ministra; davant d’aquestes i altres pressions, potser Sánchez ha celebrat la covid que l’ha tret uns dies de circulació i de la seua agenda trepidant.I mentre estem ocupats en funerals, rebatent declaracions altisonants i perduts en el túnel fosc de la política, per darrere, el deu per cent de l’estratègica Telefónica d’Espanya passa a mans saudites, la qual cosa pot comprometre, això sí, la sobirania nacional perquè hi ha contractes importants amb Defensa i és un risc a investigar.

Ja ho veuen: polèmica domèstica sobre si es pot trencar Espanya i mentrestant ens la compren per lots.