El viacrucis a la Moncloa s’encalla a Montserrat

El Viacrucis presidencial segueix i ara serà a Pedro Sánchez a qui li toqui portar la creu. A Montserrat l’esperen els centurions de l’independentisme català rivalitzant en exigències.A Alberto Núñez Feijóo, la investidura no li va suposar assolir la presidència del Govern, però sí rebre honors de líder de l’oposició, que no és poc. I alguna cosa més: serà cap de cartell indiscutible del Partit Popular si es repeteixen eleccions el 14 de gener. 

Els seus diputats el van aplaudir amb entusiasme perquè aquest premi de consolació no és menor en un partit que va accelerar la defenestració de l’anterior president, Pablo Casado, pel delicte de denunciar un suposat cas de corrupció. Núñez Feijóo va estar bé en les rèpliques del debat, que és on es mesura el quall parlamentari dels líders. I va aguantar el tipus, perquè se les havia de veure amb Pedro Sánchez i portava preparada una altra carpeta per si sortia el portaveu socialista Patxi López. 

Però Sánchez, de sobte, li va deixar anar un diputat dels que, en les cròniques parlamentàries històriques, es qualificaven com a senglar.

Tots els partits tenen un diputat senglar, o alguns. Una altra cosa és si resulta de correcció parlamentària deixar-los anar en una investidura. Creen desconcert, sí, com el que produeix als conductors quan se’n creua un de veritat a la carretera. Pel cop de volant per evitar-los hi ha morts, i pel xoc frontal, sinistre total. Núñez Feijóo va controlar el volant del discurs, que fins a aquell moment havia respost més al d’una moció de censura que al d’una investidura.

Quan Óscar Puente li va preguntar “de guanyador a guanyador, per què vol ser president, només perquè ha tret més diputats, i jo, que he guanyat a Valladolid, no puc ser alcalde?”, molts van entendre la raó per la qual es va elegir Puente per neutralitzar el candidat. Trencava l’argumentació de “la llista més votada en poder”. Tot i així, hi ha sectors socialistes a què no va agradar aquesta elecció. Alhora, lamenten que la bancada de diputats populars coregessin Sánchez allò de “covard, covard”, per no pujar a l’estrada. La presidenta del Congrés va reprendre ses senyories perquè es comportaven “com en un pati de col·legi”. “Amb perdó dels nens i nenes del pati” havia d’afegir.

Ara la corona d’espines la col·loquen a Pedro Sánchez. La subhasta nacionalista catalana és desbocada i fins i tot el mateix Pere Aragonès, president de la Generalitat, va apujar els preus del suport d’Esquerra a Sánchez al Parlament de Catalunya. Inaudit. Fins i tot la portaveu de Bildu els ha dit que baixin a la realitat. Si hi ha repetició d’eleccions, perquè els independentistes catalans, o els cinc diputats de Podem, avorten l’elecció del socialista Sánchez, Núñez Feijóo pot ser president al gener. 

Potser no seria tant perquè en aquest empat gairebé infinit el líder popular hauria convençut més electors, sinó perquè l’efecte de la por de Vox es va diluint; i perquè votants socialistes de juliol podrien abstenir-se atesa l’exhibició desafiadora dels suposats beneficiaris de l’amnistia reclamada. “L’amnistia sola no basta”, insisteix Gabriel Rufián. Més soroll.El Senat, de majoria absoluta popular, votarà en contra de la mesura abans de la investidura. Sánchez ja ho té molt difícil, però els seus presumptes socis d’investidura li posen pitjor. L’estació de Montserrat en el viacrucis a la Moncloa serà un martiri.