El Govern no pot estar “en funcions” sempre

La incertesa domina Espanya. Vam celebrar eleccions el 23 de juliol. No es va aconseguir formar govern el 23 d’agost, ni el 23 de setembre, ni el 23 d’octubre. Potser s’aconsegueix abans del 23 de novembre. En cas de no ser així, repetició electoral. Tot es resoldria si el sistema electoral, en lloc de ser parlamentari, contemplés una segona volta. O Sánchez o Feijóo; votació quinze dies després. Com a França, l’Argentina o la República Dominicana. S’acabaria l’etern “Govern en funcions” i els xantatges de minoritaris que fan servir la seua condició d’imprescindibles en la suma de 176 diputats –la meitat més un del Congrés– per imposar condicions que poden vulnerar la Constitució.

No tots exerceixen igual aquesta força relativa, sens dubte, però tots tenen dret a l’acció política. Espanya és un país plural, democràtic i tolerant. No són il·legalitzats, ni perseguits els que proposen la independència, fins i tot ni els que defensen un sistema antidemocràtic, si no utilitzen violència o coaccions. No és així en altres latituds.Però el límit hauria d’estar que no es pugui aturar un país només per posseir una petita clau parlamentària. És cert que el Govern en funcions de Pedro Sánchez continua actuant –amb el convenciment optimista que renovarà mandat– i amb prou feines ha reduït la seua velocitat de creuer. Però tanta provisionalitat ja comença a passar factura amb l’augment de la incertesa per anuncis polítics demagògics i menyspreus a possibles concessions, fins i tot les discutibles. “L’amnistia no és res; només el punt de partida”, rivalitzen en declaracions alguns independentistes. “L’amnistia ja es dona per descomptada”, escriuen cròniques xiuxiuejades per aquests. I, amb això, l’amnistia es fa bola jurídica difícil d’empassar-se en instàncies judicials i en sectors de l’opinió pública, a l’entendre que això és posar el comptador a zero per a nous desafiaments.En el trimestre que conclou, malgrat tot, Espanya ha continuat creixent: tres dècimes del producte interior brut i més de 21 milions de persones treballant, cada vegada amb més contractes fixos i no temporals. Però l’economia va frenant. Bancs, notaries i entitats d’avals ho certifiquen. Les exportacions es redueixen en el seu ascens continu i les inversions dubten més que abans. Consola que l’economia espanyola, tot i així, es comporti millor que les de la resta de l’Eurogrup. Però revolta pensar que aniria molt millor per a tothom si desaparegués la incertesa política.El president Pedro Sánchez s’ha refugiat en aquest trànsit en l’escena internacional, on acredita assoliments destacables; per exemple, l’acceptació per la Unió Europea de la seua proposta de celebrar en sis mesos una conferència mundial a Barcelona per a la pau entre jueus i palestins. O controlant, via ministre Albares, el comissari hongarès que va anunciar pel seu compte la suspensió de l’ajuda europea a Palestina. O corregint Josep Borrell, vicepresident europeu, la posició proisraeliana, sense cap empatia cap a Palestina, de la presidenta Ursula von der Leyen. Són èxits diplomàtics d’Espanya molt rellevants. Però no s’escapa que exerceixen de cortina per tapar el retard en la formació de govern. El mateix succeeix amb l’informe presentat pel Defensor del Poble sobre els abusos a menors a l’Església per capellans i professors de col·legis religiosos. Darrere d’aquestes cortines informatives, es cuina a foc lent un govern que urgeix. Dissabte, Sánchez va córrer la cortina i va defensar l’amnistia. Vox i PP van obrir les comportes dels carrers en contra. Incertesa disparada.