Investidura enmig d’un vendaval de protestes

Com aquestes persistents borrasques que fuetegen la península Ibèrica generant onades de fins a 14 metres, així es troba el fuet a l’estat de dret en alguns països, incloent Espanya. Aquesta seria una de les conclusions del Congrés Internacional de Comunicació Judicial celebrat aquests dies a Santo Domingo, organitzat per la Suprema Cort de Justícia dominicana i per l’Associació Mundial d’Advocats, que presideix l’advocat espanyol Javier Cremades.La República Dominicana acollirà el Congrés Mundial de Juristes el maig del 2025 (abans es va celebrar a Madrid, a Barranquilla i a Nova York) i aspira a ser considerada “capital de la llei i del dret”. No hi ha tants països en democràcia i, en alguns, l’estat de dret es mostra debilitat començant pels Estats Units, on un president en funcions, Donald Trump, va encoratjar l’assalt al Capitoli, en què van morir cinc persones. El va seguir el Brasil després de la derrota del president Bolsonaro. En un altre grup de països la democràcia és només nominal com Veneçuela, Nicaragua, Rússia o la Xina. I una mirada a Europa resulta cada vegada més inquietant: l’extrema dreta va entrant als Governs, cal llegir Itàlia o Finlàndia. I assetja les seus del Partit Socialista a Espanya.De forma pacífica, la dreta espanyola, a la crida del PP, protesta pel pacte entre socialistes i les dretes independentistes, representades per un desafiador Carles Puigdemont, l’expresident català fugit a Brussel·les. Centenars de milers als carrers, o més, diumenge passat. Alhora, hi ha comunicats públics de jutges, altres instàncies jurídiques, i fins d’inspectors d’Hisenda i associacions de guàrdies civils, que rebutgen aquest pacte, perquè, segons el seu parer, vulnera la llei i discrimina els ciutadans. Algunes declaracions pugen de to i consideren que “la democràcia està en perill”, o que “l’estat de dret comença a desaparèixer”. Per a Juan Luis Cebrián, periodista fundador d’El País, si Espanya cau, Europa, tal com la coneixem, acabarà desapareixent perquè el panorama és desolador. La fractura interna s’aprecia fins i tot al Partit Socialista, per més que joves dirigents intentin desprestigiar l’històric líder Felipe González, convertit en paladí de la defensa constitucional. Però no és l’únic: en la jura de la Constitució per la princesa Elionor, el 31 d’octubre al Congrés, el redactor de la Carta Magna Miquel Roca Junyent explicava als periodistes la barbaritat jurídica que, segons el seu parer, s’està perpetrant. Hi ha altres interpretacions que cal considerar: és rellevant la del dirigent socialista català Salvador Illa quan estima que “gràcies a aquest acord, l’independentisme s’ha reintegrat al camí constitucional”. I l’expresident Zapatero, amb paciència infinita, replicava a una periodista a TV quan acusava de cedir molt als sobiranistes i ells res, que n’hi ha prou amb mirar al Parlament de Catalunya en què la CUP va presentar aquesta setmana una proposició per celebrar un referèndum d’autodeterminació i els diputats d’Esquerra i Junts no li van donar suport. “Per alguna cosa deu ser”, deia Zapatero. “La llei, si no és clara, no és llei”, va afirmar Santiago Muñoz Machado, Director de la RAE, en aquesta reunió de Santo Domingo. Allà són ara: rellegint paràgrafs delicats i paraules clau de l’acord. L’escenificació del pacte, per una lluita pueril de protagonismes, ha retardat la investidura. Coalició Canària i PNB donaran suport també a Pedro Sánchez, que sumaria 179 vots, tres més dels necessaris. Sempre amb permís de Pablo Iglesias i d’alguns socialistes que no vulguin provocar un escàndol. El final, o el fracàs, aquesta mateixa setmana.