El PNB ‘enterra’ Urkullu i Puigdemont ‘ressuscita’

Mentre els presidents de govern fan el que volen amb els seus partits, el Partit Nacionalista Basc acomiada el seu president per sorpresa. Iñigo Urkullu, un callat mestre d’escola, disciplinat i previsible, que va obtenir els millors resultats electorals per al PNB en tres dècades, serà substituït per un gestor, Imanol Pradales, en les eleccions a celebrar en pocs mesos. El retrocés electoral del PNB en les municipals i forals del maig passat, i també en les generals del juliol, l’ha sentenciat. Bildu sotja i, si el PNB retrocedeix igual en les eleccions basques, es pot trobar Arnaldo Otegi, condemnat per terrorisme, com a lehendakari.

El sotrac de la notícia ha d’haver impactat al palau de la Generalitat, on Pere Aragonès governa en minoria. Va ser candidat perquè el president del seu partit, Oriol Junqueras, era a la presó pel procés. Però si s’aprova l’amnistia, que ja es veurà quan i fins on, es pot repetir a Catalunya l’escena basca: el partit, Esquerra Republicana, dient-li al president que deixi pas, que torna Junqueras. Aquesta probabilitat, que és alta, potser explica la radicalització verbal d’Aragonès en les últimes setmanes. Catalunya es mor de set, fins al punt que es pot racionar el consum d’aigua a Barcelona, però el seu president no parla de sequera, parla sobretot d’autodeterminació i independència. Per no referir-nos al ridícul de vodevil que protagonitza, i amb ell l’extinta alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en cada visita del rei Felip VI a la Fira de Mostres de Barcelona, o qualsevol altre esdeveniment. Una autoritat que esperava el rei, com mana el protocol, ja que és el cap de l’Estat, comenta divertit: “Érem dos o tres els que saludàvem el monarca a la porta i, al començar la visita, de darrere d’un arbust, sortia Pere Aragonès, i oculta rere un moble, apareixia Ada Colau. Tot perquè no se’ls fotografiés junts.” Una opereta.L’assumpte català ha entrat al Parlament Europeu de la mà del Partit Popular, quan el mateix comissari de Justícia reitera que és un “assumpte intern espanyol”. La periodista Isabel García Pagán escriu a La Vanguardia sobre “el miracle de Puigdemont”. Tot el que l’expresident fugit no va aconseguir, ho culmina ara el PP, a propòsit de l’amnistia, “rescatant la terminologia processista” com a “internacionalització del conflicte”, “la mobilització permanent” i la “legitimitat popular”. És veritat que l’hemicicle europeu estava gairebé buit en aquesta sessió, però “ara l’expresident gaudeix amb el circ que ha muntat el PP amb el seu sobtat descobriment d’Europa”, escriu la periodista. És “el miracle de la resurrecció” de Puigdemont.Mentrestant, Pedro Sánchez ha estat a Israel i a Palestina. Viatge de president europeu de torn acompanyat pel que el succeirà al gener, el belga Alexander De Croo. Decidida al·locució davant del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, demanant-li que pari la intervenció i que no hi hagi més morts civils, després de condemnar rotundament els assassinats de Hamas. Impecable. Conflicte diplomàtic d’Israel amb Espanya i Bèlgica per demanar un estat palestí, fet que s’entén com a final del conflicte. Però Sánchez apuja l’aposta: si la Unió Europea no ho fa (ja hi ha 130 països al món que reconeixen l’estat de Palestina, entre els quals nou de la Unió), Espanya ho farà pel seu compte. Netanyahu crema, però mig Israel, fart d’extremismes, aplaudeix.