La burocràcia és la grip que fueteja Europa

Un fantasma recorre Europa. O diversos. Un dels més irritants és el fantasma de la grip burocràtica que ens fueteja. Brussel·les és l’equivalent a molts papers. I per no desentonar, potser, els estats membres, els governs autonòmics i els ajuntaments no volen ser menys. Obrir un establiment rural o començar una emprenedoria en àrees despoblades requereix tants permisos i papers com al centre d’una gran ciutat.Un exemple: en algun mercat de formatges, llet, mel i altres productes agrícoles en poblacions del Pirineu francès solen acudir els diumenges al matí nombrosos espanyols, que són pirinencs de segona residència, majoritàriament. Per què els espanyols, tret de festes puntuals, no ho fan a aquest costat de la frontera? “Perquè se’ns demanen massa permisos per fer el mateix”, acostuma a ser la resposta.És sabut que l’excés de normativa, a més, està redactat per funcionaris allunyats de la vida rural. No només és l’intricat llenguatge, sinó la falta d’“empatia legislativa” que es mostra en els exigents textos.A plena veu, i amb talls de carreteres, de vegades amb bloqueig total i cruel als transportistes, els agricultors i ramaders europeus han aixecat la seua bandera indignats. La llista de reivindicacions és llarga, però a tots els països que són escenari de la protesta –França, on la violència ha estat superior, Espanya i Itàlia, preferentment– la reivindicació de suprimir la intricada burocràcia és unànime. Podrien afegir-se al cor les pimes i els ajuntaments que s’han estavellat contra la paperassa provant d’arribar a subvencions i suports al seu desenvolupament, o a la seua reconversió. No és estrany que només un terç dels fons de resiliència previstos s’hagi pogut obtenir fins ara i que, amb freqüència, es tornin a Europa bona part dels diners que es van poder arrancar en heroiques negociacions.Se suma a aquesta reivindicació de reduir papers la contradicció que suposa que s’exigeixi a les mandarines produïdes a la Mediterrània europea controls i aplicació en el cultiu de determinats productes fitosanitaris, mentre que les mandarines marroquines o de països més llunyans s’admetin sense control de la traçabilitat en el cultiu. I més barates.Alarmada, Ursula von der Leyen, que aspira a la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea després de les eleccions del juny, promet reduir burocràcia en la PAC, la política agrícola comunitària. D’urgència, va retirar algunes exigències per aturar les protestes, conscient que l’extrema dreta capitalitza bona part dels aldarulls. La majoria democristiana-socialdemòcrata-liberal que la sustenta està en perill al Parlament Europeu davant l’auge dels ultraconservadors, especialment a França, Alemanya i Itàlia, on ja governen, encara que en aquest últim cas amb signes de moderació.Al caliu d’aquesta reivindicació general, Andalusia, segons declara el seu president, Juan Manuel Moreno Bonilla, vol ser la comunitat espanyola amb menys burocràcia. Excel·lent notícia! Si es fa alguna cosa, és clar, i no queda en una cridanera declaració. Seria molt benvingut un campionat d’autonomies simplificant tràmits.Ho va intentar el socialista Guillermo Fernández Vara quan presidia Extremadura i va decretar, sobre l’excés de tràmits, que “tot el que no estigui expressament prohibit, i no atempti contra cap norma fonamental, ha de quedar autoritzat”. I ho va portar al Butlletí Oficial de la seua comunitat. Convindria revisar, anys després, per a què va servir aquella innovadora proposada.De manera que a tantes batalles pendents s’afegeix aquesta: la simplificació burocràtica. Som-hi.